Una de les tres comarques que, juntament amb el
Baix Camp i el Tarragonès, formen el Camp
de Tarragona, gran plana costanera voltada
per una sèrie de muntanyes de la serralada
Prelitoral.
Comprèn la vall alta del Gaià
i la vall mitjana del Francolí,
rius procedents de la Conca de Barberà que
s'obren pas a través del relleu abrupte que
emmarca la plana en direcció de sud-est a
nord-oest: muntanyes de Prades, serres de Miramar,
Cogulló, Comaverd, Brufaganya i de la Plana
d'Ancosa.
En època medieval les principals jurisdiccions
senyorials foren les de l'arquebisbe de Tarragona,
del
monestir cistercenc de Santes
Creus i del comtat de Prades. Valls,
la capital, i Alcover
foren les poblacions amb més vitalitat econòmica
i demogràfica. L'activitat agrícola,
amb la vinya com a conreu dominant (hi ha un bon nombre
de cellers cooperatius) i la comercial (fires i mercats)
han donat pas en època moderna a una industrialització
força diversificada. El turisme, tradicionalment
poc important, s'ha incrementat gràcies al
patrimoni monumental (Santes Creus i la ruta del Cister),
el ric folklore (colles castelleres de Valls), la
gastronomia (calçotades) i la benignitat del
clima.
