Comarca litoral de la Costa
Brava, al sector més nord-oriental
de Catalunya. S'estén als peus del darrer
tram dels Pirineus axials, que arriben a la mar
per l'escarpada península del cap
de Creus. Forma una gran plana al·luvial
solcada per la Muga i el Fluvià, que desemboquen
a l'ampli golf de Roses. A la zona pirinenca, frontera
francoespanyola, s'hi destaca la serra de l'Albera,
paratge natural d'interès nacional. La zona
marjalenca costanera del golf
de Roses, presidida per Castelló
d'Empúries, comprèn el Parc
Natural dels Aiguamolls de l'Empordà,
important reserva ecològica (especialment
d'ocells aquàtics). La costa septentrional,
molt retallada, té com a nuclis principals
Portbou, Colera, Llançà,
el Port de la Selva, Cadaqués i Roses.
A l'extrem meridional del golf s'alcen les ruïnes
grecoromanes d'Empúries i el
nucli
de l'Escala. Amb el Baix Empordà forma
la regió natural de l'Empordà, una de
les demarcacions històriques més antigues
de Catalunya, que correspon aproximadament a l'antic
comtat medieval d'Empúries.
Les activitats agropecuària i marinera (pesca,
navegació de cabotatge, corall) i la tradicional
funció de mercat supracomarcal de Figueres,
la capital, s'han vist complementades des de la fi
del segle XIX per l'increment del turisme i la funció
residencial, potenciada per la bellesa del paisatge,
el magnífic patrimoni monumental (Sant
Pere de Rodes, Peralada, Castelló d'Empúries,
Roses, etc.) o el prestigi artístic
i intel·lectual de Cadaqués.
La infraestructura turística és molt
important.
