Comarca d'alta muntanya, al vessant dels Pirineus
axials, que abasta des dels massissos de Besiberri
i Montardo d'Aran fins a la serra prepirinenca de
Sant Gervàs. Situada a la riba esquerra de
la Noguera Ribagorçana
(que neix a la veïna Val d'Aran), comprèn
part de la vall de Barravés (a la capçalera
de la Noguera) i la vall de
Boí, per la banda esquerra. Cims altíssims
(Comaloforno), circs glacials amb estanys (Negre,
Cavallers, Llong, Llebreta, etc.), valls encaixades
on hi ha la població, escassa. Comprèn
també el sector occidental del
Parc Nacional d'Aigüestortes i l'estany de
Sant Maurici, que comparteix amb el Pallars
Sobirà. L'Alta Ribagorça formà
part del comtat medieval de Ribagorça,
fronterer entre Aragó i Catalunya, partit definitivament
en la divisió provincial de 1833 (tota la Baixa
Ribagorça i part de l'Alta Ribagorça
restaren aragoneses). Les activitats agropecuàries
i l'aprofitament del bosc s'han complementat modernament
per l'aprofitament dels recursos hidràulics
(centrals elèctriques). Els darrers decennis
hi ha arribat el turisme, atret per la bellesa del
paisatge, la pràctica de l'excursionisme i
l'esquí, les aigües termals i, molt especialment,
el conjunt romànic de les esglésies
de la vall de Boí, conegudes internacionalment,
que l'any 2000 la UNESCO ha declarat Patrimoni de
la Humanitat.
