Comarca interior a l'extrem est de la Depressió
Central catalana, a la vall del riu Anoia (afluent
del Llobregat), i centrada per la conca d'Òdena,
envoltada per diversos relleus i altiplans: Montserrat
(NE), serra de Rubió i altiplans segarrencs
de Calaf (NO), serres de Brufaganya, Queralt, Llacuna
i Orpinell (SO). El territori formà part
bàsicament a l'edat mitjana dels comtats
de Manresa (i diòcesi de Vic),
de
Barcelona (diòcesi de Barcelona), i de les
vegueries de Cervera i de Vilafranca. Les activitats
econòmiques agropecuàries es complementaren
aviat amb les indústries de la pell, tèxtil
(gèneres de punt) i paperera. La infraestructura
turística és escassa, però la
comarca rep bon nombre de visitants i té una
funció residencial d'una certa envergadura
als municipis més rurals.