Comarca interior al sector oriental de la Depressió
Central catalana, anomenada el «cor
de Catalunya» per la seva posició central.
Els rius Llobregat (eix
nord-sud) i Cardener
formen l'anomenat pla de Bages, voltat de relleus
i altiplans: serra de Sant
Llorenç del Munt i l'Obac
i massís de Montserrat
(S), ambdós conjunts declarats parc natural,
serres de Rubió
i Castelltallat (E),
altiplans del Moianès
(NO) i de la serra de les Garrigues
(NE). El territori formà a l'edat mitjana
l'anomenat comtat de Manresa (sector occidental
del comtat d'Osona), dins la diòcesi de Vic,
amb
importants senyories eclesiàstiques (Montserrat,
Sant Benet de Bages, l'Estany, etc.) i civils (Cardona).
Les activitats econòmiques agropecuàries,
complementades amb l'activitat de paraires i adobers,
donaren pas, el segle XIX, a una forta industrialització
(colònies tèxtils a la vora del Llobregat
i Cardener, mines). La infraestructura turística
és relativament escassa, però la comarca
rep molts visitants atrets pel ric patrimoni monumental
i les possibilitats excursionistes i esportives.
