Comarca litoral formada en la divisió territorial
del 1936 al voltant de la ciutat de Barcelona, la
més petita en extensió i, de molt,
la més poblada de Catalunya. Estesa pel pla
de Barcelona, al peu
de la serra de Collserola,
entre els deltes del Llobregat
i el Besòs. La
història de la comarca s'identifica amb la
de la ciutat de Barcelona que per la seva situació
geogràfica —hi conflueixen les principals
vies de comunicació del país—
havia de ser la capital de Catalunya des de la baixa
romanitat. Fou centre d'una important diòcesi
i d'un comtat medieval, el de Barcelona, que esdevingué
el nucli entorn del qual s'estructurà Catalunya.
La ciutat fou un dels principals centres econòmics
de la Mediterrània occidental a l'edat mitjana
i es convertí des de la fi del segle XVIII
en motor de la Revolució Industrial. Aquests
moments d'esplendor expliquen l'aflorament de l'estil
gòtic i del modernisme, símbols artístics
de Barcelona. La ciutat és una destinació
turística de primer ordre i té una infraestructura
molt potent. Les altres poblacions, que s'han engrandit
per la proximitat de la metròpoli, no tenen
un patrimoni comparable llevat de Badalona,
ciutat ja florent en època romana.
