Comarca de muntanya, a la capçalera del
Llobregat, emmarcada per grans serralades pirinenques
i prepirinenques: serres de Cadí i Moixeró,
avui declarades Parc Natural, que inclou el característic
massís de Pedraforca, el Puigllançada,
la serra d'Ensija, els rasos de Peguera (on hi ha
una estació d'esquí) i la serra de
Catllaràs, que configuren l'Alt
Berguedà, d'abrupte relleu i aspra
bellesa. El Baix Berguedà,
en canvi, forma un pla suau, solcat per rambles
i torrents. El riu Llobregat n'és l'eix vertebrador,
de nord a sud, i hi forma el pantà de la
Baells.
El comtat medieval de Berga
estigué vinculat al gran comtat de Cerdanya.
L'activitat agropecuària i la dels paraires
(teixidors de llana) donà pas des del segle
XVIII a l'especialització en el cotó,
de la qual la comarca fou pionera (la «berguedana»
fou una famosa màquina de filar) i que explica
la instal·lació d'una sèrie d'importants
colònies tèxtils que han aprofitat l'energia
hidràulica del Llobregat fins a la crisi actual
del sector. El turisme i la funció residencial
han adquirit en els darrers decennis certa importància.
