Comarca pirinenca que
s'estén per l'àmplia i lluminosa vall
de capçalera del riu Segre, orientada d'est
a oest, i voltada d'altes muntanyes: el Puigpedrós
(2.911 m), la Tossa Plana de Lles (2.916 m), el
Puigmal (2.913 m), o les serres de Cadí i
Moixeró i la Tosa d'Alp, més baixes,
ja a la zona prepirinenca. L'harmonia de la fèrtil
vall, on alternen prats i conreus, regada pel Segre
i per gran nombre d'afluents, els boscos que s'enfilen
pels vessants muntanyosos, les zones lacustres en
paratges de gran bellesa com els estanys de la Pera
i de Malniu fan de la Cerdanya
un lloc ideal per als amants de la natura. El clima
es beneficia de l'orientació est-oest de
la vall i és sec i assolellat (2.500 hores
de sol anuals). La regió natural de la Cerdanya
fou un important comtat català medieval.
El 1659, però, el Tractat dels Pirineus entre
França i Espanya la dividí entre aquests
dos estats, i el sector septentrional de
l'Alta Cerdanya resta des d'aleshores sota
administració francesa, llevat de l'enclavament
de Llívia. Una
altra peculiaritat administrativa és el fet
que la divisió provincial espanyola la dividís
entre les províncies de Lleida
i Girona. La tradicional
activitat agropecuària s'ha vist modernament
modificada pel turisme i la funció de segona
residència. Esports d'hivern a la
Molina i Masella per a l'esquí nòrdic,
Lles i Arànser per a l'esquí de fons
i golf. Bones infraestructures turístiques.
