Comarca de transició entre les terres interiors
i el litoral, via de pas entre Lleida i Tarragona.
Comprèn dos sectors ben diferenciats: la
Conca estricta —capçalera dels rius
Francolí i Anguera, entre les muntanyes de
Prades, la serra del Tallat i la serra de Miramar—,
presidida per Montblanc,
la capital; i el sector de la Baixa Segarra (continuació
de la Segarra històrica) —a les capçaleres
dels rius Corb i Gaià—, presidida per
Santa Coloma de Queralt.
El territori formà part a l'edat mitjana
de diverses jurisdiccions: monestir
de Poblet, templers i hospitalers (Barberà
i l'Espluga de Francolí), baronia de Queralt
(Santa Coloma), comtat de Prades,
entre d'altres, mentre Montblanc era vila reial i
centre d'una important vegueria. La base econòmica
ha estat de sempre l'agricultura, especialment el
conreu de la vinya, i des de l'inici del segle XX
hi hagué un important moviment cooperatiu que
explica la presència dels cellers i cooperatives
agrícoles, interessants mostres de modernisme.
La ramaderia i la indústria han estat complementàries
i el turisme, malgrat la presència d'un notable
catàleg monumental —monestir de Poblet,
viles de Montblanc i Santa Coloma de Queralt, entre
d'altres— es troba encara en procés d'expansió.
