Comarca pirinenca del
sector oriental i gironí de la serralada.
El riu Fluvià n'és l'eix hidrogràfic
i la divideix en dues àrees ben diferenciades.
L'Alta Garrotxa, al
límit amb la frontera francesa, de relleu
accidentat i una bellesa aspra i feréstega,
poc poblada; i la Baixa Garrotxa,
de relleu més pla i un paisatge bucòlic
i amable. S'hi troba la singular zona
volcànica de la Garrotxa, declarada Parc
Natural, que inclou Olot,
la capital, una de les mostres més interessants
de vulcanisme d'Europa, amb antics cràters
ben conservats, colades i laves basàltiques
espectaculars (Castellfollit de la Roca), grederes,
etc. Altres llocs de gran bellesa paisatgística
són el puig de Bassegoda, la serra de la
Mare de Déu del Mont (amb el santuari), les
serres del Corb i de Finestres, el Puigsacalm, les
valls d'Hostoles, d'en Bas, de Bac, de Bianya, els
voltants de Santa Pau
(amb la Fageda de Jordà), la Font Moixina prop
d'Olot, etc. Formà part en època medieval
del comtat de Besalú,
que s'incorporà posteriorment al de Barcelona.
L'activitat agropecuària es veié complementada
des de mitjan segle XIX per una important indústria
tèxtil, diversificada modernament (metal·lúrgica,
paperera, de la fusta, del guix, etc.). Té
tradició l'artesania de la fusta (llits d'Olot)
i la fabricació d'imatges religioses. La prestigiosa
Escola de Belles Arts i Oficis afavorí la presència
d'una sèrie de notables paisatgistes i escultors
(Berga i Boix, Vayreda, Gussinyé, Clarà,
Blay, etc.). El turisme i la funció residencial
han adquirit en els darrers decennis importància
i compta amb una bona infraestructura turística.
