Comarca litoral de les Terres
de l’Ebre, a l'extrem meridional de
Catalunya (que marca el riu de la Sènia),
estesa entre els ports de Tortosa-Beseit
i el delta de l'Ebre
(hemidelta dret), que té Amposta per capital.
El paisatge presenta una gran varietat, des de l'abrupte
relleu dels Ports (tossal del Rei, límit
amb Aragó i País Valencià,
boscos, fonts, barrancs) a la plana conreada i relleus
intermedis (serra de Montsià i mola de Godall)
fins als arrossars, llacunes i extenses i solitàries
platges de la zona deltaica. Comprèn la meitat
de les terres del Parc Natural
del Delta de l'Ebre, la zona humida més
important de les terres catalanes, compartida amb
el Baix Ebre. En època medieval estigué
bàsicament en mans dels hospitalers:
la castellania d'Amposta,
que el s. XIII passà a la comanda hospitalera
d'Ulldecona. Sant Carles de la
Ràpita fou fundada a la fi del s. XVIII
per Carles III. L'activitat agrícola (potenciada
pel modern sanejament de les terres insalubres del
delta i la construcció del canal de la dreta
de l'Ebre) i marinera (important port de pesca a Sant
Carles i salines del Delta), i també industrial
(alimentària, mobles, química), s'ha
vist modernament complementada pel turisme, atret
pels atractius naturals (mar, muntanya, fauna i flora
del Delta), la caça i la pesca, els esports
nàutics, la navegació fluvial o el patrimoni
monumental.
