Comarca interior, molt extensa, al sector
lleidatà en contacte entre la Depressió
Central catalana i els Prepirineus. L'alta Noguera
s'estén pel vessant meridional de la gran
serra del Montsec (d'Ares
i de Rubies), per on s'obren pas la Noguera
Ribagorçana (estret de Mont-rebei),
límit oest, i la Noguera
Pallaresa (pas de Terradets). L'anomenat
Segre mitjà comprèn els altiplans
del nord-est, erosionats pel riu, i la baixa Noguera
s'estén ja per la plana regada pel canal
d'Urgell. El territori formà part
a l'alta edat mitjana, a la fi del domini musulmà,
de la zona d'expansió de l'important comtat
d'Urgell (Balaguer n'esdevingué
capital); hi tenien dominis (marca de Camarasa)
els comtes de Barcelona.
L'economia
és de base agrícola (horta i fruiters
al canal d'Urgell i secà a la resta) i ramadera,
amb l'aprofitament del bosc, i amb una indústria
poc desenvolupada (hidroelèctrica als pantans
de Camarasa, Llorenç de Montgai, Canelles i
Santa Anna). El turisme hi té una infraestructura
escassa, però la comarca atreu visitants per
la bellesa del paisatge, la pràctica de l'excursionisme
i els esports d'aventura, i el patrimoni monumental.
