Comarca d'alta muntanya, al vessant sud dels Pirineus
axials, fronterera amb França. Situada
a la Vall de la Noguera Pallaresa,
riu que en constitueix l'eix nord-sud, les seves
valls de capçalera estan dominades per cims
altíssims —tuc de Colomers (2.930 m),
tuc de Saboredo (2.830 m), Mont-roig (2.846 m),
pic de Sotllo (3.073 m) o Pica
d'Estats (3.143 m), cim culminant de Catalunya—
i enlairades zones lacustres. Aquestes valls de
capçalera formen tres subcomarques ben diferenciades:
Vall d'Àneu,
per on discorre la Noguera Pallaresa, amb centre
a Esterri d'Àneu; Vall
de Cardós, drenada per la Noguera
de Cardós, amb centre a Ribera de Cardós;
Vall Ferrera, drenada
per la Noguera Vallferrera, amb centre a Alins de
Vallferrera. El sector meridional és centrat
per Sort, capital comarcal. Comprèn també
el sector oriental del
Parc Nacional d'Aigüestortes
i el llac de Sant Maurici, dominat per la silueta
inconfusible dels Encantats. El Pallars Sobirà
formà part, a l'alta edat mitjana, del comtat
pirinenc de Pallars, que ja en el segle XI fou dividit
en Pallars Sobirà i Pallars Jussà, divisió
que s'ha mantingut en la moderna divisió comarcal.
Les activitats agropecuàries i l'aprofitament
del bosc s'havien complementat per l'explotació
dels meners de ferro de la Vall Ferrera (fargues)
i les salines de Gerri. Modernament s'hi han implantat
amb força les indústries hidroelèctriques.
Els darrers decennis ha arribat el turisme, atret
per la bellesa del paisatge, la possibilitat de practicar
l'excursionisme i l'escalada, o els esports de neu
o d'aventura.