Comarca pirinenca del
sector oriental i gironí de la serralada.
Als vessants dels alts cims fronterers amb França
—el Puigmal (2.913 m) o el puig de Bastiments
(2.874 m)— es formen dues grans valls que
configuren la part nord de la comarca:
la Vall de Ribes (riu Freser) i la Vall de Camprodon
(capçalera del Ter), que conflueixen
a Ripoll formant una única vall en direcció
nord-sud. Les tres valls tenen, al seu torn, una
sèrie de valls secundàries que hi
aflueixen (Núria, Toses, Pardines, les Llosses,
Vallfogona, etc.). La repoblació fou obra
de Guifré el Pelós, fundador del monestir
de Ripoll (879) i del de Sant Joan de les Abadesses
(885), d'un pes i una importància decisiva
en la història de Catalunya.
El territori formà part dels comtats de Cerdanya,
Osona, Ripoll
i Besalú. L'agricultura
(farratges) i la ramaderia s'havien complementat amb
la tradicional activitat de les fargues i dels paraires,
que donaren pas, modernament, a la indústria
metal·lúrgica i a la tèxtil, localitzada
al costat dels rius per aprofitar la força
hidràulica, avui en forta crisi (mostres interessants
d'arquitectura industrial). La bellesa del paisatge,
els moderns esports de neu i la presència d'un
ric patrimoni monumental han potenciat el turisme,
que parteix ja d'una antiga tradició d'estiueig.
