Comarca molt extensa, a l'extrem de ponent de Catalunya,
l'eix de la qual (NE-SO) és la vall baixa
del Segre, que li dóna
nom. L'aigua del riu i dels canals que la creuen
(Urgell i d'Aragó i Catalunya), amb una densa
xarxa de sèquies derivades, bonifiquen les
terres fèrtils, però és la
ciutat de Lleida, capital
de les terres de ponent catalanes des de temps remots,
la que li dóna la personalitat. El territori
ha estat sempre, doncs, sota la influència
de Lleida, ciutat ibèrica, municipi romà
i centre d'una important taifa musulmana, que la
reconquesta cristiana (1149) dividí entre
els comtats de Barcelona i Urgell i altres senyories
eclesiàstiques. Lleida, protegida pels sobirans
catalans,
esdevingué seu d'un extens bisbat i de la primera
universitat (Estudi General) de Catalunya, i la seva
importància estratègica ha fet que participés
en tots els conflictes i esdeveniments de la història
del país. L'economia s'ha basat tradicionalment
en la rica agricultura, la ramaderia i les activitats
industrials derivades, concentrades sobretot a Lleida
que és un important centre de serveis supracomarcal
(amb forta influència a l'Aragó). El
turisme hi té una infraestructura escassa,
encara que la ciutat rep molts visitants atrets pel
patrimoni monumental.
