Comarca litoral de la Costa
Brava, al seu sector meridional. La façana
marítima és accidentada per un massís
granític que marca el caràcter abrupte
de la costa, amb penya-segats que cauen damunt la
mar; s’hi situen les viles marineres de Blanes,
Lloret de Mar i Tossa
de Mar. L'anomenada depressió
de la Selva s'obre entre aquest bloc muntanyós
i els massissos del Montseny i de les Guilleries
—que l'encerclen per l'est i nord-est—
i és pas obligat entre les regions de Barcelona
i Girona, utilitzat de sempre per les vies de comunicació.
Poblacions importants de l'interior són,
a més de Santa Coloma
de Farners, la capital,
Hostalric, Breda,
Arbúcies, Sant
Hilari Sacalm, Anglès,
Caldes de Malavella.
L'abundància de bosc dóna nom a la
comarca. El Ter creua el sector nord i hi forma
el pantà de Susqueda.
La major part de la comarca, que formà part
del comtat de Girona, fou de la senyoria dels poderosos
vescomtes de Cabrera (castell de Montsoriu, Hostalric).
El bandolerisme (segles XVI i XVII) hi tingué
incidència. L'explotació del bosc (suro
i rodells de castanyers), i l'activitat agropecuària
i marinera (pesca, navegació de cabotatge)
es complementaren des de mitjan segle XIX amb la indústria
surotapera. Breda ha estat un important centre productor
de ceràmica, i l'artesania de la fusta es localitza
a Sant Hilari i a Osor. El turisme i la funció
residencial han adquirit en els darrers decennis una
gran importància, especialment a la costa (Lloret
concentra una oferta hotelera excepcional). Fonts
termals. Funció balneària a Santa Coloma,
Caldes de Malavella, Sant Hilari.
