Comarca d'alta muntanya, a l'extrem occidental
dels Pirineus catalans,
fronterera amb França, a la vall de capçalera
de la Garona, que té
la particularitat de ser una vall atlàntica,
al vessant nord de la serralada, oberta a les planures
d'Aquitània. En són conseqüència
el clima, més fred i nival, i la parla dels
habitants, una variant de la llengua gascona, de
la família de l'occità. Voltada de
cims altíssims (tuc de Molières, Besiberri,
Gran Tuc de Colomers, amb importants circs glacials
(Saboredo, Colomers, Restanca, Mar, etc.), hi neixen,
a més de la Garona, que forma l'eix de la
vall on es concentra la població,
la Noguera Pallaresa (NE)
i la Noguera Ribagorçana
(S), afluents del Segre. El port
de la Bonaigua és el pas tradicional
envers Catalunya, i el túnel de Vielha ha facilitat
modernament les comunicacions. Havia format part del
comtat medieval de Comminges, però des del
segle XII s'integrà a la corona catalanoaragonesa.
Les activitats agropecuàries i l'aprofitament
del bosc han donat pas els darrers decennis al turisme,
atret per la bellesa del paisatge, la pràctica
de l'excursionisme i l'esquí, els esports d'aventura
i la riquesa monumental.
