Comarca que forma, amb el Vallès Oriental,
una gran regió natural situada a la Depressió
Prelitoral. S'estén, entre la riera de Caldes
i el Llobregat, al vessant meridional de la serra
de Sant Llorenç del
Munt i de l'Obac
(que formen un parc natural), i la serra de Granera,
amb els cingles de Gallifa.
El límit meridional amb Barcelona el marca
la serra de Collserola. El paisatge és molt
variat i té indrets de gran bellesa. Dins
el comtat i la diòcesi de Barcelona, les
poblacions d'aquest sector més importants
històricament foren Terrassa,
l'antiga Egara, Sabadell
i Sant Cugat del Vallès.
L'economia havia estat de base agrícola,
amb gran nombre de masies i nuclis rurals, però
la proximitat amb Barcelona i les comunicacions propiciaren
un gran desenvolupament industrial, especialment a
Sabadell i Terrassa, que convertiren la tradició
drapera amb una potent indústria tèxtil
llanera des de mitjan segle XIX. Avui, constitueix
una de les comarques més industrialitzades
del país i compta amb poblacions densament
poblades, amb gran nombre de serveis, sobretot al
sector més proper a Barcelona. Resten encara
zones que atrauen visitants i excursionistes pels
atractius paisatgístics i pel patrimoni monumental.
