El Pla qualifica de sistema general aeroportuari, en zona de servei, una superfície total de 198,1 hectàrees de sòl no urbanitzable i no preveu àrea de reserva. Així mateix, es determinen a cada capçalera àmbits de servitud aeronàutica, zones que tenen com a objectiu afavorir la seguretat i la regularitat de les operacions en els aeroports i de les possibles afeccions al seu entorn. La zona de servitud nord es preveu de 51,3 hectàrees i la sud de 117.
Per al màxim desenvolupament d’aquest sistema aeroportuari es preveu una pista de 1.500 metres de longitud i ampliar, així, uns 200 metres l’actual. Per aquesta pista es determinen dues possibles orientacions.
Així mateix es preveu l’àrea destinada al moviment d’aeronaus (pista de vol, carrers de rodada i accés, plataforma d’estacionament) i la d’activitats aeroportuàries (terminal, instal·lacions, aparcament de vehicles, etc.). Es proposa situar aquest sistema al sud tenint en compte les previsions d’orientació de la pista i les necessitats de les operacions i moviments aeronàutics.
D’acord amb allò previst al Pla d’aeroports de Catalunya, l’aeroport de la Seu d’Urgell ha de ser un aeroport d’aviació regional, que ha de facilitar l’accés al transport aeri des d’aquesta infraestructura a qualsevol altre aeroport d’abast regional europeu. Així els paràmetres que estableix el Pla especial calculen les previsions per a aquest nivell d’aeroports:
Pista a partir de 1.500 metres.
Franja de vol de 150 metres d’amplada.
Carrer de rodada paral·lel a la pista.
Plataforma d’estacionament d’aeronaus amb àrees per a l’aviació regional, general i esportiva.
Àrea terminal (torre de control, hangars, edifici terminal, comunicacions i aparcaments).
Instal·lacions per al servei de salvament i extinció d’incendis.
Subministrament de combustible.
Heliport.
Planta depuradora.
Ajudes a la navegació i aproximació (IFR).