L’eix Ferroviari neix com a conseqüència d’una nova concepció de les comunicacions i del model territorial del país, que contraposa la transversalitat a la centralitat i el sistema en malla al de nusos. Així, esdevé clau la necessitat de concebre’l com un  element de reequilibri territorial. Actua com una via que fa d'intersecció amb els eixos naturals nord/sud creant una comunicació continua i directa entre comarques que tradicionalment no han estat prou ben comunicades.

Les comarques que creua el traçat de l’ETF presenten en comú nuclis amb gran capacitat de desenvolupament. Es tracta d’un grup de ciutats mitjanes, la majoria capitals de comarca. La planificació territorial preveu que en l’horitzó del 2026 a les comarques situades al llarg del corredor transversal s’hi concentraran 1,5 milions d’habitants.

Així, en la conjunció de les dinàmiques metropolitana i territorial apareix l’ETF que permet crear una infraestructura fixa entre ciutats mitjanes, cosir els extrems de les línies de rodalies, generar economia en noves zones i aportar accessibilitat a les comarques interiors catalanes, servir fluxos transversals i reforçar la connexió d’Igualada i Manresa amb l’àrea més central de la metròpoli barcelonina.

S’ha definit el traçat geomètric de les alternatives estudiades en l’escenari que considera unes velocitats de projecte per a viatgers mínima de 160 km/h i màxima de 250 km/h i per a mercaderies una velocitat mínima de 100 km/h i màxima de 120 km/h. Així mateix, preveu un pendent màxim d’1,5% per tal de facilitar el transport de mercaderies. El traçat serà de 233 quilòmetres de recorregut i unirà Lleida, Cervera, Mollerussa, Tàrrega, Igualada, Manresa, Vic i Girona, connectant, així mateix, amb la línia d’alta velocitat fins a la frontera francesa i amb l’eix prelitoral, la regió metropolitana i el port de Barcelona. Transportarà en doble via d’ample internacional passatgers i mercaderies a 7 noves estacions de passatgers i vàries terminals de càrrega.

En total, s’han desenvolupat 49 alternatives, que suposen uns 1.791 km de recorreguts estudiats.

La metodologia seguida ha permès discriminar per a cada un dels trams la millor de les diferents alternatives proposades. S’han comparat cadascuna d’aquestes tenint en compte:

• Criteris ambientals (vulnerabilitat, singularitat, connectivitat). 
• Criteris funcionals (temps del recorregut i viatgers). 
• Criteris econòmics (cost de la infraestructura i manteniment). 
• Criteris geològics.