La construcció de les estacions de l'L9 està condicionada per tres factors: la profunditat del subsòl, el creuament amb la resta de línies de metro i serveis i l'alt grau d'urbanització dels territoris per on passa. En funció d'això, s'han dissenyat tres models d'estació:

• L'estació tipus de l'L9: hi ha estacions dissenyades amb forma de gran pou cilíndric que tenen un vestíbul superior (amb accessos a l'exterior) i un vestíbul inferior (connectat a les andanes) que es comuniquen entre si mitjançant ascensors de gran capacitat i escales mecàniques i d'emergència. 
• L'estació subterrània convencional: estacions situades en trams poc profunds estan previstes amb túnels soterrats convencionals. 
• L'estació de superfície convencional: la Zona Franca acull tres estacions projectades a l'exterior sobre un viaducte amb vies paral·leles i andana central.     

L'L9 destaca per la comoditat i la seguretat  de les seves estacions. Malgrat les diferències de construcció, totes tenen accessos innovadors i moderns sistemes de seguretat:

• Per a arribar des del vestíbul fins a l'andana, hi ha ascensors d'alta velocitat adaptats a persones amb mobilitat reduïda que tenen un eficaç sistema de seguretat. En cas d'avaria, els ascensors s'aturen en una zona entre pis i pis amb accés directe a la sortida d'emergència. 
• Per a evitar possibles caigudes de viatgers a les vies, les andanes de l'L9 tenen mampares de protecció que, sincronitzades amb els combois, s'obren de manera automàtica en el moment precís. A més, permeten aïllar el túnel de les estacions en cas d'incendi.