Les viles i ciutats de Catalunya han conegut en els darrers vint anys un desenvolupament que, en termes generals, cal considerar positiu. Així, en la seva gran majoria són espais més endreçats i més ben equipats que els que es varen heretar de la Dictadura. Ara bé, per raó de les condicions històriques en què s’han desenvolupat, àrees molt importants de les nostres ciutats pateixen problemes importants d’ordre urbanístic i social, que en ocasions, lluny de resoldre’s, tendeixen encara a agreujar-se.
Així, per exemple, segons dades del Pla territorial metropolità, elaborat pel Departament de Política Territorial i Obres Públiques, de les 39.110 ha destinades a usos residencials a la regió metropolitana de Barcelona, 21.669 estan afectades, en diversos graus, per dèficits de qualitat urbana (és a dir, problemes d’urbanització, d’ordenació, d’equipaments o d’accessibilitat). Es tracta d’un 55% del sòl residencial de l’àmbit metropolità, on habita prop de la meitat de la població de Catalunya. Aquests dèficits afecten amb particular intensitat els nuclis antics (amb un 89,3% de la superfície afectada), les àrees d’expansió urbana (89%) i els polígons d’habitatge (71,5%). En la major part dels casos, les carències urbanístiques es troben acompanyades, a més, per una acusada problemàtica social: envelliment, baix nivell de renda, baix nivell educatiu, pèrdua de població i concentració de grups amb necessitats especials,. Entre aquestes àrees destaquen, per la gravetat dels problemes que s’hi plantegen, una sèrie de barris que representen un 7% de la superfície residencial, amb uns 180.000 habitatges i una població d’uns 400.000 habitants. En aquestes àrees els dèficits superposats d’ordenació, edificació i benestar requereixen d’operacions d’intervenció integrals. Són molts els ajuntaments que, a la regió metropolitana i arreu de Catalunya, han tractat d’emprendre accions de rehabilitació a gran escala en àrees d’aquest tipus. De fet, han obtingut alguns èxits notables, com els casos dels barris del Raval a Barcelona, Santa Rosa a Santa Coloma de Gramenet o Sant Llorenç a Terrassa. Aquestes accions han comptat, sovint, amb la participació del sector privat, de les associacions veïnals i de les institucions europees, i amb actuacions puntuals dels diferents departaments de la Generalitat. La situació descrita respecte la problemàtica de determinats barris i àrees urbanes del nostre país posa de manifest la necessitat d’una intervenció pública decidida amb l’objectiu per redreçar la seva situació i obrir nous escenaris d’habitabilitat i de qualitat de vida en aquestes zones. Per aquesta raó, el Parlament de Catalunya va aprovar el proppassat mes de maig la primera llei de la legislatura: la Llei 2/2004, de 4 de juny, de millora de barris, àrees urbanes i viles que requereixen atenció especial. Amb aquesta Llei el Govern de la Generalitat pretén donar resposta a un objectiu principal: la rehabilitació integral dels barris que presenten problemàtiques específiques per tal d’evitar la seva degradació i millorar les condicions de vida dels seus habitants. D’acord amb això, la nova Llei estableix la creació d’un Fons de foment del programa de barris i àrees urbanes d’atenció especial, el qual és concebut com un instrument de col·laboració institucional i financera de la Generalitat amb els projectes d’intervenció integral que els municipis elaborin per al tractament dels problemes que la Llei considera. Posteriorment, s’ha aprovat el Decret 369/2004, de 7 de setembre, pel qual es desenvolupa la Llei 2/2004, de 4 de juny, de millora de barris, àrees urbanes i viles que requereixen atenció especial. Aquest Decret té per objecte desenvolupar les previsions generals de la Llei i, en particular, el règim de gestió del Fons i la forma com han de ser seleccionats els projectes dels ajuntaments per a intervenir, en els camps que la Llei assenyala, en barris o àrees urbanes d'atenció especial. Segons el nou Decret, podran rebre finançament els ajuntaments que ho sol·licitin directament, o mitjançant l’associació o la col·laboració amb altres municipis o ens locals. Cada ajuntament només podrà obtenir recursos per a una única intervenció integral en una àrea urbana d’atenció especial, amb l’excepció de Barcelona, que en podrà obtenir dos, a causa de la seva població. Els criteris d’avaluació per a determinar els barris beneficiaris tindran en compte la regressió urbanística i els dèficits d’equipaments i serveis de la zona, problemes demogràfics com l’alt percentatge d’immigració o el creixement i el tipus de la població, problemes socials com l’atur o el nombre de persones amb pensions assistencials, o dèficits socials i urbans com la falta de transport públic o el percentatge de població en risc d’exclusió. Amb aquesta finalitat, el Decret estableix un sistema d’indicadors que permet procedir a la selecció de les actuacions que poden ser finançades amb càrrec al Fons de manera objectiva. Els ajuntaments podran cursar les seves sol·licituds per mitjans telemàtics a través de l’extranet de les Administracions catalanes http://www.eacat.net, o directament al Departament de Política Territorial i Obres Públiques i hauran d’adjuntar-hi tota la documentació. El Decret preveu també la creació d’una Comissió que gestionarà el Fons de foment del programa de barris i àrees urbanes d’atenció especial que serà la responsable de decidir quins seran els projectes beneficiaris i el finançament atorgat. El Fons de Foment és l’instrument financer de la Generalitat destinat a la rehabilitació i la promoció específica d’aquests barris . Finalment, i tal i com preveu la Llei, es crearà un comitè d’avaluació i seguiment per a cadascun dels projectes que comptin amb el finançament del Fons. Les actuacions seran cofinançades pel Govern de la Generalitat que inclourà cada any en els seus pressupostos les partides corresponents. Cada una de les actuacions escollides s’executarà en un període de quatre anys. La contribució del Fons al finançament de les actuacions previstes representarà com a mínim el 50% i com a màxim el 75% del pressupost global del projecte. Anualment, es publicaran al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya les convocatòries per a la presentació de sol·licituds, les quals indicaran, com a mínim, la disposició on consten les bases reguladores, el model de sol·licitud, el termini i la forma de presentació de sol·licituds, el termini per a la resolució del procediment i per a la notificació, l'aplicació pressupostària a la qual s'ha d'imputar i la quantia màxima destinada. |
