La Direcció General de Ports i Transports té al seu càrrec l’ordenació, el control i la inspecció del transport escolar interurbà a Catalunya, amb la participació dels consells comarcals, i és l’òrgan que autoritza els serveis de transport després d’haver verificat que les empreses sol·licitants compleixen tots els requisits tècnics i administratius necessaris. 

Per tal d’assolir un transport escolar segur, eficaç i de qualitat, es duen a terme accions en el marc dels anomenats Plans anuals d’inspecció del transport. Dins l’àmbit de la seguretat, els plans estableixen de manera especial les actuacions que cal dur a terme per mantenir i àdhuc millorar les condicions de seguretat en el transport escolar i de menors, les quals constitueixen un objectiu prioritari permanent de la Direcció General de Ports i Transports, a través de la Inspecció de Transports. 

Les actuacions d’inspecció en el transport escolar es porten a terme en dos fronts:   

• A les vies públiques, a càrrec dels mossos d'esquadra, quan es tracta de vies interurbanes, i de les policies locals, quan es tracta de vies urbanes.    

• En els mateixos recintes escolars, a través de plans d’actuació comarcals efectuats pels propis funcionaris de la Inspecció. Cal destacar la incorporació a les diverses campanyes promogudes des de la Inspecció de Transports d’un nombre significatiu d’ajuntaments, la policia local dels quals assisteix periòdicament a cursos de formació en l’àmbit de la inspecció del transport escolar, impartits per experts de la Direcció General de Ports i Transports.    

Des del punt de vista temporal, les inspeccions es divideixen en: 

• Inspeccions a l’inici del curs escolar    

• Controls selectius al llarg de tot l’any acadèmic    

Els titulars dels serveis (empreses de transport) i les activitats afectades per les normes reguladores del transport estan obligats a facilitar a la Direcció General de Ports i Transports la inspecció de llurs vehicles i instal·lacions així com també l’examen dels documents, la comptabilitat, les dades estadístiques i la documentació laboral i fiscal. En l’ús d’aquesta facultat i amb les dades obtingudes, la Inspecció de Transports (de la Direcció General) detecta quines són les empreses que tenen antecedents per incompliments reiterats en la regulació del transport escolar i procedeix, en aquest cas, a fer-hi la inspecció. 

Quant a la inspecció a les vies públiques, consisteix a verificar el compliment dels requisits administratius (autorització de servei de transport escolar) però l’atenció preferent es dedica a les qüestions següents: 

• Prescripcions tècniques dels vehicles i la ITV    

• Antiguitat del vehicle    

• Acompanyants    

• Permís de conducció especial    

De la inspecció de les empreses a les vies públiques es deriven els expedients de sanció corresponents els quals, si escau, podran comportar la imposició de sancions econòmiques o, àdhuc, el precintat del vehicle. L’establiment d’aquestes sancions té dues finalitats: 

• La correcció de les conductes infractores.    

• La dissuasió: la sanció econòmica ha de preveure que la comissió de la infracció no resulti més avantatjosa que el compliment de les normes. També es pot arribar a la mesura de precintar el vehicle que presumptament ha comès la infracció.    

Plans anuals d’inspecció del transport escolar

Els plans d’inspecció del transport escolar de la Direcció General de Ports i Transports, en els quals estan involucrats tots els sectors afectats (pares, institucions, forces de seguretat, etc.), donen com a resultat un alt grau de compliment de la normativa, sobretot, en les prescripcions tècniques del vehicle, les quals són la garantia de la seguretat en el transport i en el trànsit. 

El 1r Pla d’Inspecció de Transports (1997), primer que es va posar en marxa a l’Estat espanyol (posteriorment, el Ministeri de Foment va elaborar, també, el seu propi Pla), dedica un apartat específic al transport escolar. La voluntat de la Direcció General de Ports i Transports va ser: 

• Sistematitzar les polítiques d’inspecció que s'havien posat en marxa.    

• Objectivar els mètodes i els procediments per assolir una inspecció de transports eficaç.    

• Consensuar els objectius i les prioritats amb els sectors implicats.    

En el seu moment, el 2n Pla d’Inspecció (1998) va incrementar les actuacions d’inspecció del transport escolar, fent servir eines diverses: 

• Divulgació. Al començament del curs escolar, la Direcció General de Ports i Transports va elaborar un document de divulgació de les condicions de prestació del transport escolar, el qual va ser lliurat a les associacions de mares i pares d’alumnes, els consells comarcals i els mitjans de comunicació.    

• Coordinació. Amb els propis consells comarcals, òrgans encarregats de la contractació del transport escolars en el cas de centres públics, es van establir canals de comunicació directa amb la Inspecció de transports, la qual cosa va permetre una actuació immediata en cas que es detectessin diferències en les prestacions del servei. Com a exemple, es pot indicar que, per informació directa dels consells comarcals, la Inspecció de Transports va comparèixer a unes determinades escoles i s’hi van paralitzar tres serveis de transport escolar que no complien amb els requisits d’antiguitat dels vehicles.    

• Inspecció a la carretera. Amb la col·laboració de les forces de vigilància del transport, es va dur a terme a l’inici del curs la campanya de transport escolar que, l’any 1998, gairebé va multiplicar per quatre el nombre de vehicles inspeccionats l’any anterior.    

El 3r Pla d’Inspecció (1999), pel que fa al transport escolar, va mantenir l’objectiu d’assolir un transport segur i de qualitat. En aquest sentit, la Inspecció de transports va incidir fonamentalment en els aspectes tècnics i de seguretat dels vehicles (antiguitat del vehicle, acompanyants, prescripcions tècniques, ITV i permís de conducció especial). 

La funció informativa i de divulgació d'aquest Pla es va traduir, per exemple, en l’elaboració de dossiers informatius de les condicions de prestació dels serveis de transport escolar, els quals, abans de l’inici del curs escolar, es va fer arribar a les associacions de mares i pares d’alumnes, a la Federació de Municipis de Catalunya i a l’Associació Catalana de Municipis. 

D’altra banda, es pot dir que, en aquella època, el parc d’autobusos es trobava en un procés de modernització important: l’any 1997, la matriculació d’aquests vehicles va ser la més alta dels deu anys anteriors, amb un increment del 17,62% respecte a 1996. 

Aquest procés, juntament amb les noves reglamentacions tècniques de seguretat dels vehicles i, més concretament, les específiques als que fan transport escolar, així com també la baixa tendència infractora en aquest segment de transport fan pensar que estem davant d’un transport segur i de qualitat. 

Quant al 5è i 6è Plans d’Inspecció (2001 i 2002, respectivament), el balanç de les actuacions realitzades és el següent: 

Pel que fa a la inspecció a la carretera, en l’increment de denúncies l'any 2001 respecte al 2000 ha influït de forma molt acusada el fet que hi ha hagut un increment en el nombre de vehicles controlats, un dels objectius que es va traçar el Pla des del començament. A més, cal tenir en compte que els percentatges de denúncia amb relació al conjunt de vehicles controlats són molt baixos (entre l’1% i el 2%). 

No s’ha d’oblidar, tampoc, i no només en l’àmbit del transport escolar sinó en el conjunt de tota l’activitat inspectora del transport, que no totes les denúncies que es formulen a la carretera acaben en resolució sancionadora. Els fets pels quals es denuncia poden suposar, al llarg de la tramitació posterior, l’arxiu de la denúncia o el sobreseïment de l’expedient, sigui perquè es comprova que no hi havia causa, o, més sovint, perquè s’esmena la causa que ha motivat la denúncia durant la tramitació de l’expedient. 

Finalment, quant a la inspecció a les escoles, s’hi aprecia tant un nombre més baix de vehicles inspeccionats respecte a 2000 com un nombre d’inspeccions sensiblement inferior a les que han tingut lloc a les carreteres, fruit del fet que l’activitat inspectora s’ha concentrat més en accions a la carretera i no en els recintes escolars.   

Les dades estadístiques són les següents: 

• Inspecció a les carreteres:    

• Inspecció a les escoles:    

7è Pla d’Inspecció (2003): objectius

L’entrada en vigor del nou Reglament de Seguretat del transport escolar ha reduït l’antiguitat dels vehicles que realitzen serveis de transport escolar i hi introdueix, també, requisits tècnics addicionals els quals incrementen la seguretat en aquesta modalitat de transport.     

En aquest Pla, la campanya d’inspecció per al curs 2002-2003 incidirà especialment en la comprovació de l’adaptació a les novetats reglamentàries. Amb aquesta finalitat s’ha elaborat un document de divulgació de les condicions de prestació del transport escolar que ha estat distribuït a les forces de vigilància del transport.     

Com succeeix cada any, la inspecció es realitzarà en tres àmbits diferents:     

• Inspecció a les escoles      

• Campanya específica a l’inici del curs escolar      

• Inspeccions a les carreteres al llarg de tot el curs escolar