El principal instrument que la Llei d'alta muntanya preveu per al seu desenvolupament és el Pla comarcal de muntanya. Aquest document de planificació es configura com un pla integral de desenvolupament socioeconòmic on, per un període de cinc anys, es coordinen les actuacions i les inversions dels diversos agents de l'Administració de la Generalitat a cadascuna de les comarques de muntanya.

Semblantment, les zones de muntanya plurimunicipals s'han dotat d'un programa zonal d'actuacions complementàries, orientat a la resoldre els problemes derivats de la seva situació geogràfica i socieconòmica. 

D'altra banda, la Llei d'alta muntanya preveu que s'estableixi una política de subvencions en relació amb les actuacions a les comarques i zones de muntanya que tendeixi a compensar els desequilibris econòmics i socials en relació amb altres àmbits del país. Aquesta política de subvencions inclou un règim d'indemnitzacions compensatòries als agricultors que explotin un mínim de superfície agrícola o que es comprometin a exercir l'activitat durant un temps mínim.

Finalment, els residents a les àrees de muntanya gaudeixen de prioritat pel que fa als ajuts i subvencions de caràcter sectorial, competència de la Generalitat. En aquest sentit, es consideraran amb preferència les sol·licituds que provinguin d'aquestes zones, s'establiran bonificacions que s'aproximin a la quantia global o al percentatge que representin les subvencions respecte a la inversió total, o es rebaixaran els requeriments fixats per a l'adjudicació.

• la defensa, la conservació i la restauració del medi físic i del patrimoni històric i artístic;
  
• la protecció i el foment de les activitats agràries;
  
• la promoció i la protecció de la indústria, del turisme i de l'artesania;
  
• l'habitatge;
  
• les obres públiques, amb especial prioritat per a les de xarxa viària;
  
• la sanitat i l'assistència social;
  
• l'ensenyament i l'esport.      

Els primers plans comarcals de muntanya van entrar en vigor l'any 1990. Actualment s'està aplicant la tercera generació de plans comarcals que abraça el període 2001-2005.

El contingut dels plans comarcals de muntanya és fixat en la Llei d'alta muntanya, que determina que hauran de constar, entre d'altres, dels apartats següents:

• Diagnosi, que conté l'estudi socieconòmic de la comarca.
  
• Programes d'actuacions on, desglossades per sectors, es quantifiquen i programen anualment un conjunt d'actuacions localitzades. 
  
• Pla d'inversions directes i complementàries.      

Són inversions directes les que programen i executen els diversos organismes de la Generalitat i les d'altres administracions que actuen al territori de les comarques de muntanya.

Les inversions complementàries són les que depenen directament de l'òrgan de la Generalitat encarregat de la política de muntanya -actualment el Programa de Política General de Muntanya i que, en els plans comarcals vigents, s'articulen mitjançant els programes: actuacions específiques de muntanya i actuacions de millora de camins.

En el termini de sis mesos des de la recepció de la sol·licitud i amb la col·laboració dels departaments implicats en la política de muntanya, es redacta un projecte de pla comarcal de muntanya. Aquest projecte se sotmet a l'aprovació inicial de l'ens comarcal corresponent i, un cop aprovat, s'obre un termini d'informació pública de dos mesos. Un cop estudiades les al·legacions per part del consell comarcal o del Conselh Generau d'Aran, aquests aproven provisionalment el projecte de pla juntament amb les al·legacions.

El projecte de pla i les al·legacions serà tramès al departament competent, el qual, al seu torn, el trametrà als diferents departaments interessats, així com al Consell General de Muntanya, que en farà l'informe preceptiu. 

Una vegada resoltes les al·legacions i rebut l'informe del Consell General de Muntanya, el departament competent reelaborarà el projecte de pla en el termini màxim de dos mesos. Dins del termini d'un mes després d'haver estat reelaborat, el Consell Executiu aprovarà definitivament el Pla comarcal de muntanya.

Per a la revisió del Pla comarcal de muntanya se seguirà el mateix procediment i se n'iniciaran els tràmits el quart any de vigència del pla.

Aquests documents de seguiment contenen un doble nivell d'anàlisi: un essencialment quantitatiu que recull el grau de compliment de les inversions previstes i la seva distribució segons l'organisme inversor o l'àmbit sectorial al qual s'han adreçat, i l''altre, de caire més qualitatiu, en què es verifica fins a quin punt les actuacions realitzades han reforçat les directrius orientadores de la programació en cada una de les comarques.

Les dades emprades tenen el seu origen en les informacions anuals subministrades pels diferents organismes de la Generalitat o de l'Estat que han realitzat inversions en el marc dels plans comarcals.

Aprovats pel Consell Executiu, i amb una vigència de cinc anys, aquests documents, elaborats amb la col·laboració dels departaments de la Generalitat i els consells comarcals corresponents, han estat vigents fins al 1998 per a les zones del Montseny-Guilleries-Lluçanès i Prades-Montsant i fins al 1999 per a les dels Ports de Beseit, els altiplans centrals i el Montsec.