Els criteris de la nomenclatura i la codificació actuals de la xarxa de carreteres de Catalunya es remunten al Pla general d’obres públiques del Ministeri d’Obres Públiques de l’any 1939-1941, en el qual es van definir les directrius bàsiques del sistema.
Aquesta codificació del Pla general d’obres públiques s’ha mantingut fins a l’actualitat amb pocs canvis, els quals, bàsicament, coincideixen amb els traspassos de carreteres a les comunitats autònomes per part de l’Administració General de l’Estat i per les noves classificacions funcionals de les carreteres.
Així doncs, es fa necessari una modificació tenint en compte que, en el decurs d’aquests darrers anys, la configuració, la jerarquia, la densitat i la funcionalitat de la xarxa de carreteres ha canviat substancialment. Així mateix, la codificació existent no respon a la nova organització territorial ni a la distribució de competències definides per la Constitució i l’Estatut d’Autonomia.
Per tot això, es fa palesa la conveniència d’adaptar la codificació a uns paràmetres més actuals i adients amb la lògica territorial i social de Catalunya.
Així, el nou sistema de codificació que s’estableix té per objecte definir els criteris que han de regir la recodificació de la xarxa de carreteres de Catalunya, per tal d’assignar un nou codi a les carreteres no reservades a la titularitat de l’Administració General de l’Estat, aportant una visió global tan integrada com sigui possible, que deixi obertes les possibilitats d’una gestió més unificada.
Per tal de poder assolir les finalitats esmentades, aquest sistema de codificació es fonamenta en els següents criteris directors: simplicitat i brevetat; orientació; referent territorial; flexibilitat; integració; classificació funcional i titularitat.
Per tot això, d’acord amb el dictamen de la Comissió Jurídica Assessora, a proposta del Departament de Política Territorial i Obres Públiques i d’acord amb el Govern,
Decreto:
Capítol I
Disposicions generals
Article 1
Objecte
L’objecte d’aquest Decret és aprovar el sistema de codificació de la xarxa de carreteres de Catalunya, que ha de permetre recodificar les carreteres no reservades a la titularitat de l’Estat.
Article 2
Marc de referència
El Pla de carreteres de Catalunya constitueix el marc de referència del nou sistema de codificació de les carreteres de Catalunya.
Capítol 2
Característiques generals del nou sistema de codis
Article 3
Sistema ortogonal
El sistema de codificació és de tipus ortogonal d’acord amb l’estructura física del territori i de la xarxa viària.
Article 4
Ortogonalitat bàsica i ortogonalitat complementària
4.1 El sistema de codificació consta d’un sistema ortogonal bàsic i un de complementari.
4.2 El sistema ortogonal bàsic el formen les direccions sud/nord (S-N) i oest/est (W-E). L’origen d’aquest sistema d’eixos està situat a l’extrem SW de Catalunya, fora dels límits territorials. El sistema ortogonal bàsic és el que regeix, en general, a la part del territori català formada pels Pirineus i la Depressió Central.
4.3 El sistema ortogonal complementari el formen les direccions paral·lela a la costa o sud-oest/nord-est (SW-NE) i perpendicular a la costa o sud-est/nord-oest (SE-NW). L’origen d’aquest segon sistema també està situat a l’extrem SW de Catalunya, fora dels seus límits territorials. El sistema ortogonal complementari és el que regeix, en general, a la franja costanera on s’estén el Sistema Mediterrani Català.
Article 5
Direcció dominant de cada carretera
Cada carretera té assignada una de les quatre direccions que formen els dos sistemes ortogonals, de manera que cadascuna tingui una única direcció dominant associada (S-N, W-E, SW-NE o SE-NW), que queda reflectida en una de les xifres del codi.
Article 6
Identificació i ordre de les direccions
Cada direcció s’identifica amb un número segons la seqüència següent:
a) Les carreteres en direcció S-N s’han de numerar en sentit creixent d’W a E. Se’ls assigna l’1 com a número bàsic de direcció dominant associada i el 7 com a número de reserva.
b) Les carreteres en direcció W-E s’han de numerar en sentit creixent de S a N. Se’ls assigna el 2 com a número bàsic de direcció dominant associada i el 8 com a número de reserva.
c) Les carreteres en direcció SW-NE s’han de numerar en sentit creixent de SE a NW. Se’ls assigna el 3 com a número bàsic de direcció dominant associada i el 9 com a número de reserva.
d) Les carreteres en direcció SE-NW s’han de numerar en sentit creixent de SW a NE. Se’ls assigna el 4, 5 o 6 com a número bàsic de direcció dominant associada.
Article 7
Composició del codi
7.1 El codi es compon d’una part alfabètica i una part numèrica separades per un guió, segons l’estructura tipus següent:
XX-1111
7.2 La part alfabètica del codi (XX) la formen una o dues lletres majúscules que indiquen l’administració titular de la via o, si escau, l’administració que té delegades les competències d’ús i defensa.
7.3 La part numèrica del codi (1111) la formen dues, tres o quatre xifres que identifiquen per si mateixes la carretera. Si dues carreteres són diferents sempre s’han de codificar amb dues combinacions de xifres diferents, encara que es puguin distingir per la part alfabètica.
Article 8
Casos particulars
El nou sistema de codificació té dos casos particulars:
a) Brancs o connexions: el codi dels brancs o les connexions es pot formar afegint al codi de la carretera principal la lletra majúscula "B" (col·locada al final de la part numèrica). En el supòsit que una carretera tingui més d’un branc o connexió, s’utilitzarà la lletra "C" i les següents, si és necessari, segons l’ordenació alfabètica.
b) Trams de carretera substituïts per variants: amb caràcter transitori, es pot utilitzar una de les últimes lletres de l’alfabet, en minúscula i sempre col·locada al final de la part numèrica, per tal d’identificar un tram de carretera que hagi quedat substituït per una variant de carretera. Si existeix una única variant, al tram antic se li pot addicionar la lletra minúscula "z". En el supòsit que hi hagi una segona variant, el tram més antic pot continuar amb la lletra "z" i a la primera variant se li pot addicionar la lletra minúscula "y", i així successivament si resulta necessari. Aquestes codificacions provisionals es mantindran fins que els trams corresponents se cedeixin a l’Administració local. En el supòsit que no siguin cedibles, aquests codis se substituiran per codis de la xarxa que els correspongui.
Article 9
Part alfabètica del codi
9.1 Lletres inicials identificatives de la titularitat de carreteres: per tal d’identificar l’administració titular de la carretera o, si escau, l’administració que té delegades les competències d’ús i defensa s’adopta la simbologia següent:
a) Per a la Generalitat de Catalunya, la lletra "C".
b) Per a les diputacions, les lletres "B" a Barcelona, "GI" a Girona, "L" a Lleida i "T" a Tarragona.
c) Per als consells comarcals, les dues lletres de codificació pròpia.
9.2 La xarxa europea de carreteres s’identifica amb la lletra "E". Aquesta lletra va seguida de les xifres pròpies del sistema de codificació europeu que, en conjunt, constitueixen un codi complementari, no substitutiu, del definit en aquest decret.
Article 10
Part numèrica del codi
El nombre de xifres de la part numèrica indica la classificació funcional de la carretera, de manera que:
a) Dues xifres indiquen que pertany a la xarxa bàsica.
b) Tres xifres indiquen que pertany a la xarxa comarcal.
c) Quatre xifres indiquen que pertany a la xarxa local.
Capítol 3
Codificació de la xarxa bàsica
Article 11
Composició general del codi
11.1 Per a la recodificació de la xarxa bàsica és aplicable la norma general. La composició general del codi té l’estructura tipus següent:
XX-11
11.2 La part alfabètica (XX) segueix la norma general.
11.3 Per a la part numèrica (11), segons la norma general, cal utilitzar dues xifres que identifiquen per si mateixes la carretera:
a) La primera xifra pot ser 1, 2, 3 o 4-5-6 segons quina sigui la direcció dominant associada a la carretera. La primera xifra també pot ser 7, 8 o 9 si s’utilitza com a numeració de reserva de les direccions associades a 1, 2 o 3 respectivament, en el supòsit que s’exhaureixin totes les possibilitats de codificació en alguna d’aquestes tres direccions.
b) La segona xifra pot variar des d’1 fins a 9 (excepcionalment serà 0 si no hi ha prou números) i s’utilitza per a definir una malla guia de la xarxa local (només en les carreteres S-N i W-E). L’ordre de la numeració és imposat per la situació de cada carretera respecte de l’origen del sistema ortogonal que correspon a la seva direcció associada. Sempre que sigui possible cal deixar codis vacants que puguin ocupar carreteres no previstes actualment.
Article 12
Malla guia de la xarxa local
12.1 La codificació de la xarxa bàsica serveix de base per a definir una malla guia a partir de la qual es recodifica la xarxa local. Les carreteres S-N i W-E de la xarxa bàsica delimiten els sectors de la malla guia. Quan no hi ha carreteres S-N i W-E de la xarxa bàsica, la malla guia es completa amb d’altres carreteres i, finalment, línies fictícies quedant definida tal com s’especifica en l’annex 1 "Límits dels sectors de codificació de xarxa local".
12.2 La malla divideix Catalunya en sectors numerats, a partir dels quals es construeixen els nous codis de la xarxa local. En general, la numeració de cada sector de la malla es forma amb la segona xifra del codi de la carretera S-N del costat esquerre del sector i la segona xifra del codi de la carretera W-E de la part inferior del sector corresponent.
12.3 En el supòsit que s’executin variants en les carreteres que en constitueixin els límits indicats en l’annex 1, aquests s’entendran automàticament modificats de manera que segueixin, sempre en la mesura que sigui possible, la xarxa de carreteres funcionalment vigent.
Article 13
Carreteres bàsiques amb trams comuns amb altres carreteres
Sempre que apareguin trams de coincidència on se superposin dues carreteres té prevalença el codi de la carretera amb la primera xifra més baixa, sense que això suposi una discontinuïtat en el quilometratge de la segona carretera.
Article 14
Disposició dels codis vacants
Si en una determinada direcció no s’ocupen tots els números possibles, cal numerar les carreteres segons la seva situació relativa en el territori, deixant números vacants que puguin ocupar en el futur carreteres actualment no previstes.
Capítol 4
Codificació de la xarxa comarcal
Article 15
Composició general del codi
15.1 Per a la recodificació de la xarxa comarcal és aplicable la norma general. La composició general del codi té l’estructura tipus següent:
XX-111
15.2 La part alfabètica (XX) segueix la norma general.
15.3 Per a la part numèrica (111), segons la norma general, cal utilitzar tres xifres que identifiquen per si mateixes la carretera:
a) La primera xifra pot ser 1, 2, 3 o 4-5-6 segons quina sigui la direcció dominant associada a la carretera.
b) La segona xifra és imposada pel codi més baix de les dues carreteres bàsiques en la mateixa direcció, entre les quals estigui compresa la carretera comarcal. Per a les carreteres que tinguin direcció S-N i W-E s’han de respectar les delimitacions dels sectors de la malla guia de la xarxa local.
c) La tercera xifra pot variar des d’1 fins a 9 (excepcionalment serà 0). L’ordre de la numeració l’imposa la situació de cada carretera respecte de l’origen del sistema ortogonal que correspon a la seva direcció associada. Sempre que sigui possible cal deixar números vacants que puguin ocupar carreteres no previstes actualment.
Article 16
Carreteres comarcals que formen part de la malla guia de la xarxa local
Les carreteres comarcals S-N i W-E que s’han utilitzat per delimitar la malla guia de la xarxa local s’han de codificar amb la mateixa especificació adoptada per a les carreteres de la xarxa bàsica, afegint un 0 en la tercera xifra.
Article 17
Carreteres comarcals prolongació de xarxa bàsica
Les carreteres comarcals que siguin prolongació clara, i amb la mateixa direcció, d’alguna carretera de la xarxa bàsica s’han de codificar amb el mateix codi de la bàsica, afegint un 0 a la tercera xifra.
Article 18
Carreteres comarcals amb trams comuns amb altres carreteres
18.1 En general, s’ha d’evitar que les carreteres comarcals tinguin trams discontinus. Si excepcionalment apareix algun tram de coincidència on se superposin dues carreteres comarcals, té prevalença el codi de la carretera que constitueix un itinerari més important, justificat per les poblacions que enllaça o perquè té una longitud més gran, sense que això suposi una discontinuïtat en el quilometratge de la segona carretera.
18.2 En cas de superposició, els codis de les carreteres comarcals sempre tenen prevalença sobre els de les locals i mai no en tenen sobre els de les bàsiques.
Article 19
Disposició dels codis vacants
Si en una determinada direcció no s’ocupen tots els números possibles, es numeren les carreteres segons la seva situació relativa respecte de les carreteres bàsiques, anterior i posterior de la seva direcció, que serveixen de referència per a la numeració, deixant números vacants que puguin ocupar en el futur carreteres actualment no previstes.
Capítol 5
Codificació de la xarxa local
Article 20
Composició general del codi
20.1 Per a la recodificació de la xarxa local és aplicable la norma general. La composició general del codi té l’estructura tipus següent:
XX-1111
20.2 La part alfabètica (XX) segueix la norma general.
20.3 Per a la part numèrica (1111), segons la norma general, cal utilitzar quatre xifres que identifiquen per si mateixes la carretera:
a) Les dues primeres xifres corresponen al número del sector de la malla guia on estigui situada la carretera local, d’acord amb l’article 12.
b) La tercera xifra pot ser 1, 2, 3 o 4-5-6 segons quina sigui la direcció dominant associada a la carretera (excepcionalment, si fos necessari, els correlatius 7, 8 o 9 als números 1, 2 o 3). Entre el 4, 5 o 6 s’escull el que li correspongui per la seva situació en el territori.
c) La quarta xifra pot variar des d’1 fins a 9 (excepcionalment serà 0). L’ordre de la numeració l’imposa la situació de cada carretera respecte de l’origen del sistema ortogonal que correspongui a la seva direcció associada. Sempre que sigui possible, cal deixar números vacants que puguin ocupar carreteres no previstes actualment.
Article 21
Carreteres locals que formen part de la malla guia de la xarxa local
Les carreteres locals en direcció S-N o W-E que s’han utilitzat per delimitar la malla guia s’han de codificar amb el codi del sector que els queda, respectivament, a l’est o al nord. La tercera xifra és la corresponent a la direcció i la quarta xifra és 0.
Article 22
Carreteres locals amb trams comuns amb altres carreteres
22.1 En general, s’ha d’evitar que les carreteres locals tinguin trams discontinus. Si excepcionalment apareix algun tram de coincidència on se superposin dues carreteres locals, té prevalença el codi de la carretera que constitueixi un itinerari més important, justificat per les poblacions que enllaça o perquè té una longitud més gran, sense que això suposi una discontinuïtat en el quilometratge de la segona carretera.
22.2 Si la superposició es produeix amb una carretera bàsica o comarcal, el codi de la local mai té prevalença.
Article 23
Disposició dels codis vacants
Si en una determinada direcció d’un sector no s’ocupen tots els números possibles, cal numerar les carreteres segons la seva situació relativa dins del sector, deixant números vacants que puguin ocupar en el futur carreteres actualment no previstes.
Article 24
Numeracions alternatives o de reserva
24.1 Els números 7, 8 i 9 poden utilitzar-se en la tercera xifra del codi de carretera local (numeració alternativa d’1, 2 o 3 respectivament), sempre que hi hagi més de nou carreteres locals amb la mateixa direcció dins d’un mateix sector.
24.2 En el supòsit de tenir un sector amb més de nou carreteres locals en una mateixa direcció, la forma de procedir és la següent:
a) Es divideix el sector en nou franges aproximadament paral·leles a aquesta direcció, de manera que cadascuna tingui com a mínim una carretera local i com a màxim dues. En les franges que incloguin dues carreteres, s’ha de procurar que aquestes estiguin en diferents parts del sector.
b) Tot seguit, s’ha de numerar correlativament la primera carretera de cada franja amb la primera numeració de tercera xifra (1, 2, 3 o 4-5-6 segons la direcció associada), intentant que totes siguin carreteres que ocupin una mateixa part del sector.
c) En les franges que tinguin una altra carretera, aquesta s’ha de codificar amb la numeració alternativa de tercera xifra (7, 8 o 9 segons la direcció associada), deixant vacants els números de quarta xifra corresponents a les franges que no tinguin segona carretera. Per tant, les dues carreteres d’una mateixa franja han de tenir el mateix número en la quarta xifra del codi i es distingeixen, només, pel número de la tercera xifra.
Article 25
Modificació de límits de sector
Quan, d’acord amb l’article 12, s’executin variants en les carreteres que constitueixen els límits de sector, es podran mantenir, amb caràcter transitori, els codis dels trams de carreteres locals afectats pel canvi de sector. Aquesta situació subsistirà fins que el tram se cedeixi a l’Administració local. En el supòsit que no sigui cedible i que entre la carretera local i la que constitueix el nou límit de sector existeixi un nus que permeti tots els moviments, aquest codi se substituirà per un codi del sector que li correspongui.
Disposició addicional
El Departament de Política Territorial i Obres Públiques i les diputacions provincials o en el seu cas les seves concessionàries han de recodificar les carreteres de la xarxa bàsica que els corresponen, d’acord amb el que estableix l’annex 2, Recodificació de la xarxa bàsica.
Disposició transitòria
Els codis actualment situats a les carreteres tenen validesa fins que no s’efectuï el canvi físic de codi en la senyalització.
Disposició final
Es faculta el conseller de Política Territorial i Obres Públiques perquè dicti les normes necessàries per al desenvolupament i l’aplicació d’aquest decret.
Barcelona, 28 de setembre de 1999
Jordi Pujol
President de la Generalitat de Catalunya
Pere Macias i Arau
Conseller de Política Territorial i Obres Públiques
Annex 1
Límits dels sectors de codificació de xarxa local
En aquest annex es detallen els límits dels sectors de codificació de xarxa local, que serveixen per determinar les dues primeres xifres de la part numèrica del codi de les carreteres de xarxa local.
Els límits s’indiquen segons línies sud-nord numerades d’11 a 18 i línies oest-est numerades de 20 a 28, amb concordança amb la xarxa de carreteres prevista a curt termini.
Estructura de la informació
Número de línia límit
límit, línia fictícia, codi de carretera o nom de vial actual
límit, línia fictícia, codi de carretera o nom de vial actual
(...)
límit, línia fictícia, codi de carretera o nom de vial actual
Límits S-N
11
límit amb Aragó
límit amb França
12
línia fictícia del mar a Sant Carles de la Ràpita a N-340 a Sant Carles de la Ràpita.
N-340a
N-340
N-340a
TV-3443
C-230
TV-7141
C-230
N-236
N-II a
N-230
c/ de Lleida
LV-9224
C-148a
L-904
nova carretera
límit amb Aragó
N-230
límit amb Aragó
N-230
límit amb Aragó
13
línia fictícia de mar a l’Hospitalet de l’Infant a T-304 a l’Hospitalet de l’Infant
T-304
C-233
TV-3031
N-420
T-710
T-740
TP-7401
TP-7402
C-242
LP-7013
N-240
nova carretera
N-240
C-1313
C-147
N-260
C-147
línia fictícia de C-147 a Alòs d’Isil al límit amb França
14
línia fictícia del mar a Salou a AP-2 a Salou
AP-2
C-240
nova carretera
N-420
nova carretera
C-240
nova carretera
nova carretera
C-240
C-1313
N-260
N-145
15
línia fictícia del mar a Vilanova i la Geltrú a C-244 a Vilanova i la Geltrú
C-244
N-340
nova carretera
C-244
C-15
N-IIa
N-II
C-1412
nova carretera
s/c
s/c
C-149
nova carretera
LV-4241
LV-4012
camí de la Coma a Tuixén
línia fictícia de Tuixén a Toloriu
línia fictícia de Toloriu al límit amb Andorra
16
línia fictícia del mar a Barcelona a av. Paral·lel a Barcelona
c. Entença, Barcelona
av. Sarrià, Barcelona
c. Dr. Roux, Barcelona
Via Augusta, Barcelona
s/c (E-9)
A-18
C-1411
N-1411
N-260
N-152
17
línia fictícia del Mar a Barcelona a av. Meridiana a Barcelona
av. Meridiana, Barcelona
A-17
N-152
nova carretera
N-152
c. de Ribes de Freser
GIV-5217
línia fictícia de Queralbs al límit amb França
18
línia fictícia del mar a Malgrat de Mar a N-II a Malgrat de Mar
N-II
Límit W-E
20
límit amb València
21
línia fictícia del límit amb Aragó a TV-3422a Alfara de Carles
TV-3422
T-342
T-341
C-230
C-237
N-235
N-340
línia fictícia de N-340 a l’Ampolla al mar a l’Ampolla
22
N-420
nova carretera
N-420
nova carretera
N-420
nova carretera
N-420
línia fictícia de N-420 a Tarragona al mar a Tarragona
23
línia fictícia del límit amb Aragó a la LV-7046 a Almatret
LV-7046
C-242
C-230
C-242
TV-7004
N-240
nova carretera
N-240
C-246
nova carretera
C-246
TV-2126
línia fictícia de TV-2126 a Calafell al mar a Calafell
24
línia fictícia del límit amb Aragó a la LP-7041 a la Granja d’Escarp
LP-7041
línia fictícia de l’ LP-7041 a Aitona a la N-230 a Sarroca de Lleida
N-230
LV-7004
camí de Torrebesses a Castelldans
C-233
N-240
C-233
L-201
C-240
L-241
T-241
T-224
C-142a
T-220
B-220
BP-2121
BV-2136
C-244
BP-2151
BV-2244
C-243b
N-II a
C-243 c
N-150 a
c. Colom a Terrassa
C-1415 a
B-124
C-1415 a
C-1413
c. de Caldes de Montbui
C-1415 b
nova carretera
C-352
C-1415 c
B-40
c. de Mataró
B-40
línia fictícia de B-40 a Mataró al mar a Mataró
25
N-II
nova carretera
nova carretera
C-25
N-156
Gi-672
Gi-663
nova carretera
C-250
C-257
C-250
Línia fictícia de C-250 a Sant Feliu de Guíxols al mar a Sant Feliu de Guíxols.
26
C-148
C-1313
L-301
C-1410
C-149
nova carretera
C-1411
BP-4654
C-149
N-152
c. de Ripoll
C-151
C-153
N-260
nova carretera
N-260
nova carretera
N-II
C-260
Línia fictícia de C-260 a Roses al mar a Roses
27
N-260
N-230
N-260
N-152
c. de Ribes de Freser
GIV-5262
camí de Pardines a Vilallonga de Ter per la Collada Verda
s/c
GIV-5264
c. de Camprodon
C-151
28
N-141
N-230
C-142
C-147
L-504
L-510
camí d’Alins a Andorra per port de Cabús.
Annex 2
Recodificació de la xarxa bàsica
En aquest annex es detalla la recodificació que s’ha d’efectuar sobre les carreteres de la xarxa bàsica de titularitat de la Generalitat, que es preveu que existeixin en un termini de dos o tres anys.
Estructura de la informació:
Nou codi
Codi actual administració actual-origen-final
Codi actual administració actual-origen-final
(...)
Codi actual administració actual-origen-final
Administració actual amb competències d’ús i defensa:
C: Generalitat de Catalunya
B: Diputació de Barcelona
GI: Diputació de Girona
L: Diputació de Lleida
T: Diputació de Tarragona
Eixos S-N
| 12 |
| TV-3443 | T | N-340 a, Amposta | T-331, Tortosa (Vinallop) |
| C-230 | C | T-331, Tortosa (Vinallop) | TV-7141, Garcia |
| TV-7141 | T | C-230, Garcia | C-230, Ascó |
| C-230 | C | TV-7141, Ascó | N-236, Albatàrrec |
| LV-9224 | L | N-II, Lleida | C-148a, Balaguer |
| C-148a | C | LV-9224, Balaguer | L-904, Balaguer |
| L-904 | C | C-148a, Balaguer | C-147, Vilanova de Meià |
| 13 |
| N-230 | C | N-236, Lleida | nova carretera |
| nova carretera | C | N-230 | N-240, Lleida |
| C-1313 | C | N-IIa, Lleida | C-147, La Sentiu de Sió |
| C-147 | C | C-1313, la Sentiu de Sió | N-260, la Pobla de Segur |
| C-147 | C | C-260, Sort | C-142, Esterri d’Àneu |
| 14 |
| AP-2 | T | nou vial Cambrils-Salou, Salou | C-240, Vila-seca |
| C-240 | C | AP-2, Vila-seca | nova carretera, Reus |
| nova carretera | C | N-420, Reus | C-240, Reus |
| C-240 | C | nova carretera, Reus | N-240, Montblanc |
| nova carretera | C | N-240, Montblanc | nova carretera, Montblanc |
| C-240 | C | nova carretera, Montblanc | C-1313 Artesa de Segre |
| C-1313 | C | C-240, Artesa de Segre | N-260, Ribera d’Urgellet (Adrall) |
| 15 |
| C-244 | C | - C-246, Vilanova i la
- Geltrú
| - N-340, Vilafranca del
- Penedès
|
| nova carretera | C | - N-340, Vilafranca del
- Penedès
| - C-244, Vilafranca del
- Penedès
|
| C-244 | C | - nova carretera, Vilafranca del Penedès
| - C-15, Sant Pere de
- Riudebitlles
|
| C-15 | C | - C-244, Sant Pere de Riudebitlles
| - N-IIa, Vilanova del Camí
|
| 16 |
| s/c | C | Via Augusta, Barcelona | A-18, Terrassa |
| A-18 | C | s/c, Terrassa | - C-1411, Sant Fruitós de
- Bages
|
| C-1411 | C | A-18, Sant Fruitós de Bages | N-1411, Bellver de Cerdanya |
| 17 |
| N-152 | C | A-17, Barcelona | - nova carretera, Sant
- Quirze de Besora
|
| nova carretera | C | - N-152, Sant Quirze de
- Besora
| - N-152, Montesquiu
|
| N-152 | C | - nova carretera,
- Montesquiu
| - N-260, Ripoll
|
Eixos W-E
| 25 |
| nova carretera | C | nova carretera, Cervera | C-25, les Oluges |
| C-25 | C | nova carretera, les Oluges | N-156, Riudellots de la Selva |
| GI-672 | C | N-II, Riudellots de la Selva | GI-663, Riudellots de la Selva |
| GI-663 | C | GI-672, Riudellots de la Selva | nova carretera, Cassà de la Selva |
| 26 |
| C-148 | C | límit d’Aragó, Alfarràs | C-1313, Vallfogona de Balaguer |
| C-1313 | C | C-147, la Sentiu de Sió | C-240, Artesa de Segre |
| L-301 | C | C-1313, Bassella | C-1410, Solsona |
| C-1410 | C | L-301, Solsona | C-149, Solsona |
| C-149 | C | C-1410, Solsona | nova carretera, Berga |
| nova carretera | C | C-149, Berga | C-1411, Berga |
| BP-4654 | C | C-1411, Cercs | C-149, Borredà |
| C-149 | C | BP-4654, Borredà | N-152, Ripoll |
| C-151 | C | Ripoll | C-153, Sant Joan de les Abadesses |
| C-153 | C | C-151, Sant Joan de les Abadesses | N-260, Olot |
| nova carretera | GI | N-230, Vilafant | N-II |
| 28 |
| C-142 | C | N-230, Vielha | C-147, Esterri d’Àneu |
|
| Eixos SW-NE |
| 31 |
| C-246 | C | N-340, el Vendrell | TV-2126, Calafell |
| TV-2126 | T | C-246, Calafell | C-246, Calafell |
| C-246 | C | TV-2126, Calafell | A-16, Sant Pere de Ribes |
| C-246 | C | A-16, Sitges | A-16, Sitges (les Botigues) |
| C-246 | C | A-16, Castelldefels | B-202, el Prat |
| B-17 | C | B-202, el Prat | límit TM l’Hospitalet de Llobregat/Barcelona |
| A-19 | C | pl. Glòries, Barcelona | B-20, Montgat |
| C-257 | C | C-250, Santa Cristina d’Aro | C-255, Palamós |
| C-255 | C | C-257, Palamós | GI-655, Palafrugell |
| GI-655 | C | C-255, Palafrugell | GI-650, Palafrugell |
| GI-650 | C | GI-655, Palafrugell | GI-640, Torroella de Montgrí |
| GI-640 | C | GI-650, Torroella de Montgrí | C-252, Verges |
| C-252 | C | GI-650, Verges | N-II, el Far d’Empordà |
| 32 |
| A-16 | C | A-7, el Vendrell | A-16, Sant Boi de Llobregat |
| B-20 | C | A-16, Cornellà de Llobregat | B-20, Barcelona |
| A-19 | C | B-20, Montgat | N-II, Palafolls |
| nova autopista | C | N-II, Palafolls | GI-680, Lloret de Mar |
| nova carretera | C | GI-680, Lloret de Mar | GI-681, Tossa de Mar |
| 33 |
| A-17 | C | Rio de Janeiro, Barcelona | A-7, Montmeló |
| 35 |
| B-144 | C | N-152, Parets del Vallès | BV-5003, Granollers |
| BV-5003 | B | B-144, Granollers | BP-5002, Granollers |
| nova carretera | C | BV-5105, la Roca del Vallès | C-251, Llinars del Vallès |
| C-251 | C | nova carretera, Llinars del Vallès | C-258, Vidreres |
| C-258 | C | C-251, Vidreres | C-253, Vidreres |
| C-253 | C | C-258, Vidreres | C-250, Llagostera |
| 37 |
| T-724 | C | C-240, Alcover | N-240aa, Valls |
| C-246 | C | N-240, Valls | N-240, Valls |
| T-200 | C | N-240, Valls | T-213, el Pont d’Armentera |
| T-213 | C | T-200, el Pont d’Armentera | B-213, límit de comarca |
| B-213 | C | T-213, límit de comarca | C-241a, Igualada |
| C-241a | C | B-213, Igualada | s/c, Igualada |
| C-241a | C | s/c Igualada | C-241b, Sant Salvador de Guardiola |
| C-241b | C | C-241 a Sant Salvador de Guardiola | s/c, Manresa |
| C-1410 | C | s/c, Manresa | C-25, Manresa |
| C-37 | C | C-25, Gurb | nova carretera, Manlleu |
| nova carretera | C | C-37, Manlleu | M-260, Olot |
| 38 |
| C-151 | C | C-153, Sant Joan de les Abadesses | límit amb França, Molló |
Eixos SE-NW
| 42 |
| C-237 | C | A-7, l’Aldea | C-230, Tortosa |
| 43 |
| C-235 | C | C-230, Benifallet | N-420, Gandesa |
| 44 |
| C-233 | C | N-340, l’Hospitalet de l’Infant | C-230, Móra la Nova |
| 45 |
| C-242 | C | C-230, Maials | límit amb Aragó, Seròs |
| 51 |
| nova carretera | C | N-340, el Vendrell | C-246, el Vendrell |
| C-246 | C | nova carretera, el Vendrell | N-240, Valls |
| 53 |
| C-148 | C | N-II, Vilagrassa | C-1313, Vallfogona de Balaguer |
| 55 |
| C-1411 | C | N-II, Abrera | s/c, Manresa |
| s/c | C | C-1411, Manresa | C-25, Manresa |
| C-1410 | C | C-25, Manresa | nova carretera, Súria |
| nova carretera | C | C-1410, Súria | C-1410, Súria |
| C-1410 | C | nova carretera, Súria | C-149, Solsona |
| 58 |
| A-18 | C | A-17, Barcelona | s/c, Terrassa |
| BP-1213 | C | A-18, Terrassa | C-1411, Castellbell i el Vilar |
| 59 |
| B-143 | C | A-17, Santa Perpètua de Mogoda | nova carretera, Palau de Plegamans |
| nova carretera | C | B-143, Palau de Plegamans | B-143, Palau de Plegamans |
| B-143 | C | nova carretera, Palau de Plegamans | N-141, Moià |
| BP-4313 | B | N-141, Moià | C-25, Santa Maria d’Oló |
| 60 |
| B-40 | C | A-19, Argentona | C-1415, la Roca del Vallès |
| 61 |
| B-511 | C | A-19, Arenys de Mar | C-251, Sant Celoni |
| 63 |
| GI-680 | C | av. de Vidreres, Lloret de Mar | C-253, Vidreres |
| C-253 | C | GI-680, Vidreres | GI-533, Santa Coloma de Farners |
| GI-533 | C | C-253, Santa Coloma de Farners | C-25, Brunyola |
| C-152 | C | C-25, Brunyola | nova carretera, la Cellera de Ter |
| nova carretera | C | C-152, la Cellera de Ter | C-152, la Cellera de Ter |
| C-152 | C | nova carretera, la Cellera de Ter | nova carretera, la Vall d'en Bas |
| nova carretera | C | C-152, la Vall d’en Bas | nova carretera, la Vall d'en Bas |
| 65 |
| C-250 | C | c. del Canigó, Sant Feliu de Guíxols | C-257, Santa Cristina d'Aro |
| C-257 | C | C-250, Santa Cristina d'Aro | C-250, Santa Cristina d'Aro |
| C-250 | C | C-257, Santa Cristina d'Aro | nova carretera, Cassà de la Selva |
| nova carretera | C | C-250, Cassà de la Selva | C-249, Cassà de la Selva |
| C-250 | C | nova carretera, Cassà de la Selva | C-249, Quart |
| C-249 | C | C-250, Quart | N-IIa, Girona |
| 66 |
| C-255 | C | GI-655, Palafrugell | C-150, Girona (Campdorà) |
| C-150 | C | C-255, Girona (Campdorà) | nova carretera, Besalú |
| nova carretera | C | C-255, Besalú | nova carretera, Besalú |
Brancs i connexions
| 12-B |
| N-230 | C | N-420, la Fatarella (les Camposines) | C-230, Ascó |
| 15-B |
| nova carretera | C | A-16, Sant Pere de Ribes | B-211, Sant Pere de Ribes |
| B-211 | C | nova carretera, Sant Pere de Ribes | C-244, Canyelles |
| 16-C |
| C-1411 | C | N-141c, Manresa | A-18, Sant Fruitós de Bages |
| 25-D |
| C-154 | C | C-25, Vic | N-152, Vic |
| 31-B |
| AP-2 | T | nou vial Cambrils-Salou, Salou | AP-1, Salou |
| AP-1 | T | AP-2, Salou | N-340, Tarragona |
| |
| |
| 31-C |
| B-201 | C | A-16, Sant Boi de Llobregat | B-17, el Prat de Llobregat |
| 31-D |
| s/c | C | A-19, Cabrera de Mar | N-II, Mataró |
| 31-E |
| s/c | C | A-19, Mataró | N-II, Mataró |
| 32-B |
| B-202 | C | B-17, el Prat de Llobregat | aeroport, el Prat de Llobregat |
(99.245.030)
