 |
| Llei 2/1983, de 9 de març, d'alta muntanya |
| Darrera actualització: 10/06/2004 |
|
|
NOTA. En aquest document s'han introduït les correccions
d'errada publicades en el DOGC i les esmenes al text que
estableix el Decret Legislatiu 3/1986.
EL PRESIDENT DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA
Sia notori a tots els ciutadans que el Parlament de
Catalunya ha aprovat i jo, en nom del Rei i d'acord amb el
que estableix l'article 33.2 de l'Estatut d'Autonomia,
promulgo la següent
LLEI
Exposició de motius
A Catalunya hi ha grans àrees geogràfiques que no han
assolit el mateix grau de desenvolupament que la resta del
Principat i que pateixen una forta regressió sòcio-econòmica
i demogràfica. D'entre aquestes àrees la que es destaca amb
unes característiques ben específiques és l'àrea de
muntanya, que, tot i ocupar la cinquena part del territori
català, manté amb dificultat una població que no arriba al
2% de la població total, la majoria de la qual depèn de
l'agricultura i la ramaderia. Les condicions de vida dels
habitants permanents de les comarques de muntanya s'agreugen
per la difícil geografia i la duresa del clima, així com per
la insuficiència de la xarxa de comunicacions i dels
equipaments col·lectius.
En aquestes circumstàncies, l'objectiu de mantenir els
nivells de població actual a les zones d'alta muntanya, tot
assegurant-hi unes condicions de vida adequades, és
prioritari per assolir l'equilibri intern de Catalunya.
I això per les raons següents:
a) Les àrees de muntanya són àrees amb problemes
específics. El despoblament, el baix nivell de renda,
l'empobriment humà i cultural en són signes evidents. El
procés actual de despoblació i de degradació sistemàtica que
sofreixen pot dur a curt termini a un estadi irreversible,
més enllà del qual el redreçament seria impossible. Les
àrees de muntanya es poden incloure, doncs, en una política
de desenvolupament que tendeixi a igualar les condicions de
vida de tots els habitants i a evitar l'emigració.
b) Diferentment de les altres zones deprimides, les zones
de muntanya tenen un potencial de producció constituït de
recursos que actualment no hi són explotats segons uns
criteris de racionalitat, com ho són els ramaders, els
forestals i els turístics.
c) Les zones de muntanya compleixen funcions d'interès
col·lectiu, entre les quals es poden destacar la ramaderia,
l'agricultura, el forniment d'aigua i la producció d'energia
elèctrica, la protecció contra l'erosió del sòl i la
regulació d'avingudes torrencials. Són també reserves
naturals d'interès ecològic, que contribueixen a l'equilibri
biològic i aporten un patrimoni cultural d'interès
antropològic.
d) Tenint en compte els tres punts precedents, és evident
que cal valorar les funcions que la muntanya compleix en
benefici de la resta de la col·lectivitat, protegint,
millorant i defensant la seva qualitat de vida, el seu medi
i els seus recursos naturals, compensant-la dels
desavantatges físics i sòcio-econòmics derivats del clima
rigorós, de l'altitud, del relleu, de l'aïllament i del
dèficit d'infrastructures i de serveis bàsics.
També aquestes funcions són lluny d'haver estat valorades
convenientment.
En una perspectiva global de Catalunya, cal, doncs,
definir i aplicar una política de muntanya adequada a la
realitat del medi humà i físic, i al seu potencial de
desenvolupament econòmic i social.
Aquesta política d'alta muntanya necessita un tractament
legislatiu específic. En aquest sentit, l'article 130.2, de
la Constitució espanyola reconeix explícitament la
necessitat d'un tractament especial de les àrees de
muntanya. La política especial de protecció de muntanya és
també una pràctica usual a tots els països europeus que
tenen aquesta problemàtica, com es reflecteix amb claredat
en els seus corpus legislatius, en les directrius de la CEE
i en les recomanacions del Consell d'Europa.
Convé, doncs, que el Parlament de Catalunya aprovi una
Llei d'Alta Muntanya, d'acord amb la legislació europea, que
s'adeqüi a la realitat del nostre país.
D'acord amb l'article 130.2 de la Constitució i en l'àmbit
de la competència de la Generalitat en matèria de tractament
especial de les zones de muntanya, reconeguda per l'article
9.10 de l'Estatut, es procedeix a dictar la present Llei
d'Alta Muntanya.
Article 1
La present Llei té per finalitat establir i determinar un
règim jurídic específic per a les comarques i les zones de
muntanya per a assolir els objectius següents:
a) Aprofitar i desenvolupar integralment els recursos
econòmics de què disposen i especialment els procedents del
sector agrari i les indústries derivades, de l'artesania i
del turisme, per tal d'igualar el nivell de vida de llurs
habitants al de la resta dels ciutadans de Catalunya, tenint
en compte la diversitat dels costos de producció.
b) Crear-hi les infrastructures i els equipaments
necessaris, així com millorar-hi els existents, per tal de
garantir que el nivell de serveis oferts a llurs habitants
sigui igual al de la resta de Catalunya.
c) Aturar-hi la regressió demogràfica i alhora cercar un
desenvolupament harmònic de tot el territori.
d) Valorar les funcions que la muntanya compleix en
benefici de la resta de la societat i alhora protegir el
patrimoni històric, cultural i artístic dels pobles
i les comunitats de muntanya, i, en conseqüència, fer
compatible el desenvolupament turístic, esportiu, recreatiu
i econòmic amb la preservació del paisatge, el medi i els
ecosistemes de muntanya.
e) Dotar les comarques de muntanya d'una infrastructura
administrativa que garanteixi l'assistència tècnica als
municipis muntanyencs que en necessiten.
Article 2
-1 Són comarques de muntanya, als efectes de la present
Llei, els territoris homogenis, amb unitat territorial,
econòmica i social, que estan o poden estar organitzats com
a àrees sòcio-econòmiques funcionals i que alhora es
caracteritzen per:
a) Tenir una altitud, un terreny pendent i un clima
clarament limitadors de les activitats econòmiques.
b) Disposar de recursos que són escassos en el conjunt del
territori de Catalunya, especialment d'aigua, neu, pastures,
boscos i espais naturals.
c) Tenir una baixa densitat de població en relació amb el
valor mitjà de Catalunya.
-2 Es consideren comarques de muntanya, als efectes de la
present Llei, les comarques següents: l'Alt Urgell, la
Cerdanya, el Pallars Jussà, el Pallars Sobirà, el Ripollès,
la Vall d'Aran, el Berguedà, el Solsonès i la Garrotxa, en
la integritat de llur territori.
Article 3
-1 Són zones de muntanya, als efectes d'aquesta Llei, els
territoris configurats per un o més termes municipals, no
situats en comarques de muntanya, que reuneixen alguna de
les condicions següents:
a) Tenir situat el 65% com a mínim de llur superfície en
cotes superiors a 800 m.
b) Tenir un pendent mitjà superior al 20% i tenir situat
el 60% com a mínim de llur superfície en cotes superiors a
700 m.
c) Aplegar en ells condicions que sense arribar als valors
assenyalats en els apartats anteriors comportin
circumstàncies excepcionals limitadores de la seva
activitat econòmica, i en especial de la seva producció
agrària, que els faci equiparables a les zones de muntanya
definides conformement als apartats anteriors.
-2 El Consell Executiu ha d'elaborar, amb informe preceptiu
del Consell General de Muntanya, una llista de zones de
muntanya, amb especificacions del municipi o els municipis
afectats.
-3 El municipi o els municipis que compleixen alguna de les
condicions establertes en l'apartat 1 poden sol·licitar
d'ésser declarats zona de muntanya al Consell Executiu de la
Generalitat, el qual aprovarà la declaració per decret,
previ informe del Consell General de Muntanya.
-4 Quan una zona de muntanya comprendrà més d'un municipi,
caldrà la sol·licitud de tots els municipis compresos per a
poder acordar el decret de declaració corresponent.
Article 4
-1 El pla comarcal de muntanya és l'instrument bàsic per al
desenvolupament i l'aplicació de la política de muntanya.
-2 Els plans comarcals de muntanya han de contenir com a
mínim:
a) L'estudi sòcio-econòmic de la comarca i l'explicitació
de les possibilitats de desenvolupament dels diversos
sectors econòmics, socials i de serveis, expressats en forma
d'objectius concretats en el temps i en l'estratègia
d'actuació.
b) Els programes d'actuació, amb la indicació de les
accions, la localització, els terminis i el cost de les
inversions necessàries.
c) El pla d'inversions directes i complementàries, amb
especificació anual, referit als programes d'actuació.
S'entenen per inversions directes les dels Departaments de
la Generalitat i, si s'escau, les d'altres Administracions
actuants en el territori de les comarques de muntanya, i per
inversions complementàries les específiques de l'òrgan de la
Generalitat encarregat de la política de muntanya.
d) Directrius orientadores de planificació urbanística a
l'àmbit comarcal.
-3 Els plans s'han de redactar i aprovar cada cinc anys
segons el procediment establert en la present Llei. La
preparació del pla s'ha de fer al quart any de gestió del
pla anterior.
-4 El pla comarcal pot ésser revisat abans dels quatre anys
si es considera que ha estat cobert més del 50% dels seus
objectius.
-5 Per a la redacció dels plans comarcals de muntanya s'han
de tenir en compte els plans de les altres Administracions
actuants en el territori de les comarques de muntanya, els
altres plans comarcals de muntanya i les normes generals
emanades del Consell Executiu que continguin indicacions
metodològiques o criteris per a la preparació i
l'elaboració del pla.
-6 Els plans comarcals han d'establir un règim especial per
a les àrees de muntanya que es trobin situades en cotes
superiors al límit natural del bosc autòcton de la zona.
Article 5
El pla comarcal de muntanya i el programa d'actuació
corresponent han de determinar, com a mínim, objectius i
mitjans en relació amb:
a) La defensa, la conservació i la restauració del medi
físic i del patrimoni històrico-artístic.
b) La protecció i el foment de les activitats agràries.
c) La promoció i la protecció de la indústria, del turisme
i de l'artesania.
d) L'habitatge.
e) Les obres públiques, amb especial prioritat a la xarxa
viària.
f) La sanitat i l'assistència social.
g) L'ensenyament i l'esport.
Article 6
El desenvolupament dels plans comarcals també es pot fer
mitjançant la coordinació de programes d'actuació de
diverses comarques, si així ho acordaven els consells
comarcals interessats.
Article 7
-1 El consell comarcal de muntanya ha de sol·licitar al
Departament que el Consell Executiu determinarà per
reglament la redacció d'un projecte de pla comarcal de
muntanya.
-2 Abans de fer la sol·licitud, el consell comarcal de
muntanya haurà d'haver fet una enquesta pública, promovent
la participació activa i la col·laboració de les diverses
organitzacions i entitats comarcals, a fi de recollir
demandes i suggeriments. L'enquesta tindrà una durada màxima
de tres mesos i els resultats s'adjuntaran a l'expedient de
sol·licitud d'elaboració del pla comarcal de muntanya.
-3 El Departament de govern competent redactarà el projecte
de pla comarcal de muntanya en el termini de sis mesos des
de la recepció de la sol·licitud i amb la col·laboració dels
Departaments implicats en la política de muntanya.
-4 El consell comarcal de muntanya aprovarà inicialment el
projecte de pla comarcal de muntanya i a continuació
s'obrirà un termini d'informació pública de dos mesos. El
consell comarcal de muntanya aprovarà provisionalment el
projecte de pla.
-5 Un cop aprovat provisionalment, el projecte de pla serà
tramès al Departament competent, el qual, al seu torn, el
trametrà als diferents Departaments interessats, així com al
Consell General de Muntanya, que en farà l'informe.
-6 Una vegada el projecte haurà rebut l'informe, el
Departament competent el reelaborarà en el termini màxim de
dos mesos.
-7 En el termini d'un mes d'haver estat reelaborat, el
Consell Executiu aprovarà definitivament el pla comarcal de
muntanya.
-8 Per a la revisió del pla comarcal de muntanya se seguirà
el mateix procediment establert per a elaborar-lo i
aprovar-lo.
Article 8
El Consell Executiu ha d'incloure en el seu projecte de
pressupost de manera especificada les previsions financeres
contingudes en els diversos plans comarcals. Aquestes
previsions no signifiquen cap renúncia a altres
consignacions que puguin correspondre per altres conceptes.
Article 9
Per a les zones de muntanya, el Consell Executiu ha
d'establir un sistema de prioritats en les ajudes i les
subvencions de caràcter sectorial de la seva competència,
tenint en compte que n'han de resultar beneficiaris els
residents en el municipi o en els municipis que integren la
zona de muntanya. Els municipis de les zones de muntanya
poden comptar amb l'ajut tècnic de la Generalitat als
efectes de programació, informació i gestió de qualsevol
benefici establert en la legislació vigent.
Article 10
La Generalitat, en el marc de les seves competències, pot
constituir organismes que fomentin la plena ocupació i el
desenvolupament econòmic i social en les comarques i les
zones de muntanya. En l'assignació de les inversions un
factor que cal tenir en compte és llur capacitat de generar
nous llocs de treball.
Article 11
-1 El Consell Executiu ha d'establir una política de
subvencions en relació amb les actuacions en comarques i en
zones de muntanya d'acord amb les previsions pressupostàries
de cada any i tendir a compensar els desequilibris econòmics
i socials entre les diverses comarques i zones de muntanya.
-2 Aquesta política de subvencions podrà incloure un règim
d'indemnitzacions compensatòries anyals per unitat de
bestiar adult o hectàrea, als agricultors de les zones i
comarques de muntanya que explotin un mínim de superfície
agrícola útil que es comprometin a exercir l'activitat
durant un mínim de temps a partir del primer pagament de la
indemnització.
Article 12
Corresponen al Consell Executiu de la Generalitat, en els
termes expressats en aquesta Llei, les funcions següents:
a) Aprovar definitivament els plans comarcals de muntanya
i llurs revisions.
b) Aprovar la declaració de zona de muntanya.
c) Executar i, si s'escau, coordinar els diversos plans
comarcals de muntanya.
d) Elaborar, recollir i seguir la cartografia i les dades
estadístiques de caràcter demogràfic i sòcio-econòmic de les
comarques i les zones de muntanya.
e) Establir directrius metodològiques mínimes, normes
d'elaboració generals comarcals de muntanya.
f) Establir els sistemes de prioritats a què es refereix
l'article 9.
g) Establir la política de subvencions a què es refereix
l'article 11.
h) Totes les que per llei li corresponen.
Article 13
-1 Corresponen al Consell Executiu, a través del Departament
competent, les funcions i les activitats relacionades amb la
política general de muntanya, així com la coordinació de les
actuacions d'altres Departaments de la Generalitat en el
territori de muntanya.
-2 Amb aquesta finalitat s'ha de crear al si del Departament
competent un òrgan que tindrà les funcions següents:
a) Elaborar tècnicament els plans comarcals de muntanya i
llur revisió.
b) Participar en la gestió dels plans comarcals de
muntanya.
c) Preparar les directrius i les mesures necessàries als
nivells comarcal i supracomarcal per a la coordinació de les
comarques de muntanya i dels serveis de la Generalitat que
actuïn en el territori muntanyenc.
d) Promoure, difondre i publicar informes, estudis i
investigacions sobre qüestions relatives a la política de
muntanya.
Article 14
-1 Adscrit al Departament competent, s'ha de constituir el
Consell General de Muntanya, que actuarà com a òrgan de
consulta i assessorament preceptiu en totes les qüestions
relacionades amb la política de muntanya esmentades en la
present Llei.
-2 Constitueixen el Consell General de Muntanya:
a) Dos representants elegits per cadascun dels consells
comarcals de muntanya.
b) Un representant elegit pel municipi o els municipis de
cada una de les tres zones de muntanya de més superfície.
c) Un representant de cadascun dels Departaments de la
Generalitat vinculats amb les actuacions en política de
muntanya.
-3 El Consell Executiu ha de precisar per decret les normes
de funcionament del Consell General de Muntanya i
designar-ne el president.
Article 15
-1 Als efectes de la present Llei, s'ha de constituir un
consell de comarca en cadascuna de les comarques de
muntanya, que tindrà plena personalitat jurídica, naturalesa
territorial i caràcter representatiu. El consell de comarca
estarà integrat per dos representants de cadascun dels
municipis pertanyents al seu àmbit territorial, elegits per
l'ajuntament respectiu, un dels quals representants almenys
ha d'ésser conseller municipal.
-2 Són funcions del consell de comarca de muntanya:
a) Representar i defensar els interessos generals de la
comarca de muntanya.
b) Sol·licitar l'elaboració i la revisió del pla
comarcal.
c) Informar del projecte de pla comarcal elaborat pel
Consell Executiu i procedir, si s'escau, a aprovar-lo
inicialment i provisional.
d) Informar, quan correspondrà, del caràcter intercomarcal
dels programes d'actuació.
e) Elaborar els seus estatuts i les seves normes de
funcionament en el termini de tres mesos d'haver estat
constituït.
f) Qualsevol altra que se li confiï per llei.
-3 Els funcionaris del consell de comarca es regeixen per la
legislació de l'Administració local. El consell de comarca
ha de disposar, com a mínim, d'un secretari, d'un auxiliar
administratiu i d'un local en què radicarà la seu de
l'entitat.
Disposició addicional
L'àmbit territorial de les comarques de muntanya
establertes en l'article 2.2 s'entén que fa referència al
que fou aprovat pels Decrets del Govern de la Generalitat
dels dies 27 d'agost i 23 de desembre de 1936.
Disposicions transitòries
Primera
Els articles i les disposicions d'aquesta Llei, relatius a
les comarques de muntanya, seran vàlids mentre la Llei de
Divisió Territorial de Catalunya de què parla l'article 5.3
de l'Estatut i la legislació que en matèria de règim local
elaborarà el Parlament en ús de la competència atribuïda per
l'article 9.8 de l'Estatut no hauran disposat altrament.
Segona
El Consell Executiu de la Generalitat ha de dotar les
comarques de muntanya dels béns i els mitjans necessaris per
a portar a terme les funcions que aquesta Llei els
atribueix.
Tercera
Per a la redacció del primer pla comarcal de muntanya de
cadascuna de les comarques de muntanya, el termini màxim de
realització tècnica del projecte establert en l'article 7.3
d'aquesta Llei és d'un any.
Quarta
Els consells de comarca han d'aprovar llurs estatuts i
normes de funcionament en un termini màxim de sis mesos
després de l'entrada en vigor d'aquesta Llei.
Disposicions finals
Primera
En tot allò que signifiqui una nova despesa pública,
l'aplicació d'aquesta Llei començarà en l'exercici
pressupostari del 1983.
Segona
S'autoritza el Consell Executiu de la Generalitat perquè
dicti les disposicions reglamentàries per a l'aplicació de
la present Llei, bo i respectant les potestats
d'autoorganització dels consells de comarca.
Per tant, ordeno que tots els ciutadans als quals sigui
d'aplicació aquesta Llei cooperin al seu compliment i que
els Tribunals i Autoritats als quals pertoqui la facin
complir.
Barcelona, 9 de març de 1983
Jordi Pujol
President de la Generalitat
de Catalunya
Josep Miró i Ardèvol
Conseller d'Agricultura,
Ramaderia i Pesca |
|
|
|
|
