Àmbit L’àmbit de l’Alt Pirineu i Aran comprèn les comarques de la Val d’Aran, l’Alta Ribagorça, el Pallars Sobirà, el Pallars Jussà, l’Alt Urgell i la Cerdanya. Abast El Pla territorial estableix les seves determinacions sobre la base de tres estratègies: la d’espais oberts, la d’assentaments urbans i la d’infraestructures de mobilitat. Principals estratègies i determinacions del Pla en matèria d’espais oberts (vegeu imatge) 1. La delimitació i la protecció especial d’aquells espais oberts que actualment ja estan protegits sectorialment per la legislació ambiental i aquells que el Pla considera que cal preservar pel seu valor com a peces i connectors d’interès natural i agronatural o com a sòls d’alt valor agrícola productiu i també per la seva funció específica en l’equilibri mediambiental, com és el cas de les àrees de recàrrega dels aqüífers. 2. La delimitació i la protecció territorial d’aquells espais oberts que sense assolir el grau de valors naturals, agraris i mediambientals que tenen els sòls de protecció especial convé preservar de la transformació perquè: constitueixen àrees extenses inadequades per al seu desenvolupament urbanístic per raó del seu risc; tenen un elevat valor paisatgístic, identitari, d’estructuració territorial o d’interès social; tenen un elevat potencial per a activitats econòmiques estratègiques compatibles amb el sòl no urbanitzable; o es tracta d’àrees que per raons de localització, connectivitat, topografia i condicions han de ser reservades per a possibles infraestructures o equipaments d’interès estratègic en el futur. 3. La delimitació del sòl no urbanitzable convencional, aquell que es regeix per la legislació urbanística i on el planejament urbanístic, si ha de classificar nou sòl urbanitzable, ho haurà de fer d’acord amb les estratègies de desenvolupament assenyalades pel Pla, i on és desitjable que es concentrin les actuacions admissibles en sòl no urbanitzable. 4. L’exclusió normativa del desenvolupament urbà i de l’edificació en terrenys incompatibles o inadequats, sigui quin sigui el règim de protecció que li assigna el Pla; cosa que inclou el sòl afectat per riscos greus i el sòl de domini públic. 5. L’establiment de directrius normatives per a un planejament urbanístic municipal proactiu del sòl no urbanitzable orientat a garantir l’equilibri amb la natura, la qualitat de vida i el desenvolupament sostenible. En especial, disposicions relatives al sòl d’elevat valor agrícola i ramader; al sòl de valor ambiental, ecològic i científic; al sòl de valor paisatgístic i patrimonial; i al sòl que pot tenir un paper rellevant en l’estructuració de l’espai en termes d’eficiència, sostenibilitat i qualitat de vida. 6. L’establiment de normes generals relatives a les edificacions i instal·lacions en sòl no urbanitzable i, en general, a la transformació del sòl en els paisatges rurals. Principals estratègies i determinacions del Pla en matèria d’assentaments urbans (vegeu imatge) 1. Una aposta clara perquè les tretze polaritats urbanes que vertebren el sistema d’assentaments de l’Alt Pirineu i Aran creixin i atenyin una massa crítica suficient per al desenvolupament adequat del conjunt del sistema i per a la prestació de serveis. A la Seu d’Urgell, a més, s’assigna un cert paper, si bé modest, en el reequilibri poblacional del conjunt de Catalunya. 2. El reconeixement d’aquells nuclis que poden créixer moderadament o en funció de les seves necessitats internes i de reequilibri perquè tenen condicions per a fer-ho sense desestructurar el territori ni comportar sobrecostos ambientals, econòmics o socials. 3. La recomanació d’estratègies de canvis d’ús i de reforma interior per a aquelles àrees urbanes que han exhaurit o estan en vies d’exhaurir les disponibilitats de sòl adequat per a l’extensió de la urbanització, però que per la seva significació i localització poden millorar el seu paper com a àrees urbanes en l’estructura territorial. 4. La millora urbana i compleció d’aquells nuclis que, per la seva petita dimensió, no tenen capacitat per a estructurar extensions urbanes o que no disposen de sòl físicament apte per a la urbanització o que tenen un molt baix nivell d’accessibilitat. 5. L’assenyalament d’una estratègia de manteniment del caràcter rural dispers per aquelles agrupacions d’edificacions que el planejament urbanístic ha de mantenir en règim de sòl no urbanitzable. 6. La definició d’estratègies concretes per a les àrees especialitzades existents, les que són resultat d’implantacions aïllades per al desenvolupament d’usos específics –residencials, industrials, terciaris, d’equipaments– que constitueixen una situació de fet que el Pla tracta de racionalitzar per tal de millorar la funcionalitat del territori. 7. L’establiment de criteris de creixement urbà per a les àrees d’extensió i de reforma urbana en el planejament urbanístic. 8. L’establiment de límits físics específics a l’extensió urbana. 9. El reconeixement de 13 sistemes urbans com àmbits de cooperació municipal idonis per a la implantació de noves àrees especialitzades d’activitat econòmica, de polítiques d’habitatge protegit i d’implantació de serveis i d’equipaments d’abast supramunicipal. 10. L’orientació dels plans directors urbanístics de la Val d’Aran, la Cerdanya, el Pallars Sobirà i l’Alta Ribagorça actualment en curs d’acord amb anteriors resolucions del conseller de Política Territorial i Obres Públiques. 11. L’establiment de recomanacions complementàries per a una millor planificació i gestió dels sistemes d’assentaments. Principals estratègies i determinacions del Pla en matèria d’infraestructures (vegeu imatge 1 i imatge 2) 1. La determinació de la jerarquia, funcionalitat i objectius a assolir, des del punt de vista territorial, pels diferents components de la xarxa viària de l’Alt Pirineu i Aran en l’escenari 2025. 2. La determinació de les actuacions sobre la xarxa viària que hauran de ser objecte d’execució dins del període que estableix l’horitzó temporal del Pla, sense perjudici de les modificacions que calgués introduir-hi si l’evolució del territori s’apartés substancialment de les hipòtesis adoptades, i que hauran de ser concretades pel planejament i els projectes sectorials i integrades a escala de detall –amb les reserves corresponents de sòl– pel planejament urbanístic general. El Pla determina els trams existents que no requereixen modificacions substancials, els trams existents que requereixen condicionament o millora significatius i els trams de nou traçat necessaris. Entre aquests últims, es diferencien els traçats que són proposta a executar dins l’horitzó temporal del Pla i les que són previsions d’execució a determinar en el marc del sistema de seguiment del Pla. 3. La determinació de les actuacions sobre la xarxa ferroviària que hauran de ser objecte d’execució dins del període que estableix l’horitzó temporal del Pla i les que hauran de ser objecte de més estudi. 4. La indicació de les actuacions en matèria d’infraestructures de mobilitat que hauran de tenir prioritat en els programes d’actuació de les administracions competents. | 
