Un territori integrat amb una llarga història i un gran potencial

L’àmbit definit per la redacció del Pla director urbanístic inclou els municipis d’Igualada, Santa Margarida de Montbui, Vilanova del Camí, Òdena, Castellolí, Jorba, la Torre de Claramunt, la Pobla de Claramunt, Capellades, Carme i Orpí. Tots aquests municipis configuren un àmbit territorial ben definit geogràficament.   

L’escassa superfície del municipi d’Igualada i el fet d’haver exhaurit el seu sòl ha derivat en la continuïtat física dels municipis d’Igualada, Santa Margarida de Montbui, Vilanova del Camí i, en menys mesura, Òdena, formant el conglomerat central de la Conca, amb la participació del municipi de la Pobla de Claramunt en el desenvolupament de les àrees industrials.   

Les àrees centrals de la Conca són definides per creixements urbanístics que busquen la continuïtat amb la ciutat d’Igualada, els casos de Sant Maure, o Vilanova del Camí, o la proximitat a les principals infraestructures de vialitat existents; amb accés des de l’antiga N-II, actual A2 , pel que fa a la localització dels sectors industrials, cosa que ha donat com a resultat l’existència de polígons industrials en sòl de diversos municipis (Òdena, Vilanova del Camí i la Pobla de Claramunt) en posicions molt properes i sense continuïtat entre cadascun.   

L’efecte d’atracció de l’autovia es troba també en altres municipis: Jorba o Castellolí, on trobem iniciatives diverses de caràcter industrial i terciari, i on l’oportunitat de l’accessibilitat porta a la localització d’activitats en el territori, en posicions sovint discutibles.   

La comarca de l’Anoia compta actualment amb uns 95.000 habitants i es preveu que creixi d’una manera assenyalada en els propers anys. Això suposarà que el nombre de llocs de treball, actuals, 46.000, podrien arribar, d’aquí a vint anys, a 80.000. Així mateix, per satisfer les necessitats d’habitatge de la població, caldrà construir uns 30.000 nous habitatges. 

El Pla director urbanístic de la Conca d’Òdena té en compte aquestes característiques del territori i les seves potencialitats futures per tal que aquest creixement es pugui produir d’una manera ordenada i sostenible. En aquest sentit, el Pla determina :    

-     Les anàlisis i propostes de conservació dels espais de més valor natural, la delimitació de connectors biològics que garanteixin la permeabilitat territorial pel que fa al desplaçament de les especies i la connexió d’espais naturals protegits, situats dins o fora de la Conca.   

-     La concentració de les àrees de creixement en espais de continuïtat amb les àrees urbanes existents i en les posicions de màxima accessibilitat al transport públic. El condicionament de les àrees de creixement a l’existència d’infraestructures viàries i ferroviàries i de transport públic ha de garantir la preservació dels espais adients per a la seva transformació. 

-     La transformació de rieres en parcs urbans amb continuïtat territorial, particularment la recuperació del riu Anoia com a parc territorial i eix d’unió entre els espais lliures i cívics de diversos municipis.   

Per fer-ho, el Pla se centra en els tres sistemes bàsics de l’estructura i la funcionalitat del territori:   

1. Espais oberts.
2. Assentaments urbans.
3. Infraestructures de mobilitat.  

Espais oberts

El Pla director conté determinacions específiques per al sòl no urbanitzable amb un ampli grau de definició. Així, es garanteix un tractament homogeni per als diversos espais, amb independència dels límits dels municipis. Les normes determinen les condicions de preservació dels espais naturals de protecció especial, així com també les determinacions bàsiques per a l’ordenació del sòl agrícola o forestal, o les condicions d’implantació d’edificacions i activitats en el sòl no urbanitzable.   

Espais lliures supramunicipals

D’altra banda, el Pla també proposa tres projectes estratègics en els espais oberts que contribuiran al desenvolupament equilibrat de la Conca d’Òdena:   

• Parc fluvial de l'Anoia, entre la Mallola i Capellades.
• Parcs de la riera d'Òdena/torrent de Cal Valls i del torrent de Cal Magí de les Alzines.
• Parc de les Guixeres, entre el traçat actual de l'A-2 i el polígon INUR.  

Assentaments urbans

La programació de polítiques supramunicipals de sòl i d’habitatge

A part de petits creixements ja programats de cada poble i amb continuïtat amb els actuals sòls urbans, les àrees de possible creixement determinades pel Pla se situen en sòl de diversos municipis. Això fa imprescindible la col·laboració intermunicipal per desenvolupar aquestes àrees i una actuació conjunta en els programes de sòl i habitatge. Les normes del Pla determinen procediments que poden facilitar aquesta imprescindible col·laboració supramunicipal.   

El Pla determina àrees de futur desenvolupament vinculades a la creació prèvia de les infraestructures que hi donen suport i garanteixen l’accés al transport públic, tant per als desplaçaments territorials com locals, en el marc de la Conca.   

La determinació de les àrees de possible creixement   

A més del creixement natural dels diversos pobles de la Conca, la consolidació dels nuclis i el completament dels seus teixits urbans, es determinen tres àrees de creixement amb diversa localització, funció i programació.   

Les àrees de nova ordenació ocupen sòl de diversos municipis i responen als objectius de: continuïtat amb els actuals nuclis, compacitat, diversificació d’usos, relació directa amb la construcció de les noves infraestructures, previsió d’espais lliures i equipaments d’abast local, supramunicipal o comarcal.   

La denominació d’àrees de desenvolupament condicionat respon a les necessitats de desenvolupament previ i simultani a les grans infraestructures previstes, la programació temporal i l’assoliment dels objectius d’equilibri entre llocs de residència i llocs de treball. Igualment, es requeriria l’existència d’entitats o consorcis supramunicipals que garanteixin el seu desenvolupament equilibrat i la conseqüent definició de polítiques d’habitatge conjuntes per a la programació d’habitatge públic i protegit.   

Les àrees de potencial desenvolupament són:    

• Creixement sud i ponent: en els municipis de Santa Margarida de Montbui, Vilanova del Camí i Igualada. Té una superfície de 33 ha, de les quals l’equivalent al 25 % de la superfície es destina a usos no residencials, amb una densitat de 50 hab./ha. S’hi preveu una construcció màxima de  1.237 habitatges, 2.622 habitants i 1.953  llocs de treball en àrees especialitzades. El creixement es condiciona a l’execució de la variant sud d’Igualada i s’associen  les operacions de reestructuració de Sant Maure, renovació de l’antic sector d’adoberies d’Igualada, la construcció del nou sector industrial especialitzat, el Parc de l'Anoia en aquest sector i la reserva de sòl per equipament comarcal d’ús cultural o educatiu.    

• Nou Claramunt: en els municipis de la Poblade Claramunt i laTorre de Claramunt. Té  una superfície de 32 ha, de les quals l’equivalent al 25 % de la superfície es destina a usos no residencials, amb una densitat de 40 hab./ha. S’hi preveuen  1.200 habitatges, 2.544 habitants i els corresponents llocs de treball a l’àrea mixta. El creixement s’associa a la nova estació dels ferrocarrils de la Generalitat, l’accés des de la C-15 i la construcció d’equipaments supramunicipals disposats al front de l’antiga carretera i al servei dels municipis de la Pobla de Claramunt, la Torre de Claramunt i Capellades.      

• Creixement nord: en els dels municipis d’Igualada, Òdena i Jorba. Té una superfície de 500 ha ,dels quals l’equivalent al 25 % de la superfície es destina a usos no residencials, amb una densitat de 50 hab./ha tenim. S’hi preveu un potencial màxim al final del període de vigència del pla (2026) de 15.000 habitatges i 31.500 habitants i uns 4.700 llocs de treball en àrees especialitzades. Les operacions associades a aquest creixement són la construcció del ferrocarril transversal, amb les corresponents estacions de mercaderies i de passatgers, estació central intermodal d’Igualada, l’adequació del traçat de l’A-2. Aquest creixement inclou les previsions de desenvolupament del Consorci de la Zona Franca a la zona. L’objectiu és permetre la continuïtat entre els teixits urbans existents i nous,  i preveure equipaments comarcals i espais lliures, entre els quals cal remarcar el tractament de les rieres que han de garantir les continuïtats territorials a les noves àrees urbanes.     

Equipaments i dotacions supramunicipals

D’altra banda, es preveuen altres equipaments i dotacions supramunicipals com ara:   

• Consecució del sòl i construcció dels equipaments previstos en la prolongació de l'antiga N-II cap a l'Espelt.
• Nou centre urbà de la ciutat d’Igualada, situat al llarg de l'antiga N-II, entre el nou hospital i la Fira, de caràcter predominantment terciari (oficines, comerços i serveis, apartaments).
•  Nou centre urbà de Vilanova, eix cívic sobre el cobriment dels Ferrocarrils de la Generalitat, i equipament cultural al costat de la riera.
• Parc Aeronàutic entorn a l’aeròdrom, de caràcter mixt, com a parc d'esbarjo i club esportiu, al costat de la carretera d'Òdena, i com a sòl especialitzat per a les activitats i la indústria aeronàutica al costat del torrent del Raval d'Aguilera.
• Eix cívic de Sant Maure, per a la millora i reforma del tram de l'actual carretera C-37 que es proposa desviar en un traçat paral·lel a ponent cap al nou pont.
• Accés equipat (estació, park and ride, passeig) des de la C-15 al sector "Nou Claramunt", i dotacions supramunicipals.  

Principals operacions de reforma interior

També es proposen les operacions de millora, rehabilitació i reforma interior següents: 

• Millora urbana del polígon industrial de l'INUR, aprofitant els solars vacants o amb instal·lacions obsoletes, amb especial atenció a la millora dels eixos viaris principals i la franja pròxima al nou centre urbà, sobre els quals podran estudiar-se canvis d’ús.
• Sector de les Adoberies, façana urbana al nou parc fluvial, amb la conservació d’elements patrimonials i garantia d’adequades connexions de continuïtat amb el nucli urbà d'Igualada i el nou parc.
•  Parc d’activitats industria jardí, junt amb l’equipament docent o esportiu en el nou sector de creixement a l’altra banda del riu, que és concebut com a parc empresarial especialitzat en l’activitat, però compartint espai amb altre tipus "d’indústries netes" i de serveis, que facin possible el trasllat parcial de les antigues empreses adoberes, aprofitant la nova depuradora i facilitant la modernització del sector. Es preveurà l’ampliació projectada del cementiri de Vilanova, i es crearà una franja verda separadora de característiques adequades.  

Mobilitat i infraestructures

La hipòtesi de mobilitat de persones i mercaderies preferentment amb transport públic és el principal punt de partida del Pla. Les infraestructures viàries i, sobretot, ferroviàries, han de configurar-se com el suport de totes les actuacions de desenvolupament. 

El Pla determina les reserves de sòl necessàries i els traçats de les grans infraestructures de comunicació amb suficient concreció. Les reserves preveuen possibles ajustaments derivats d’una concreció més gran dels projectes de cada obra d’infraestructura.    

Les principals propostes en aquest sentit són:   

Infraestructura viària

• Construcció de la ronda Sud, entre l'antiga N-II i la C-15.
•  Prolongació de la C-15 cap a l'A-2 i carretera de Manresa (C-241).
• Variant de la Pobla de Claramunt i Carme.      

Infraestructura ferroviària

• Soterrament d’FGC al seu pas per Vilanova del Camí, així com la millora del traçat, estacions i freqüències.
•  Prolongació de la línia d’FGC pel passeig de Verdaguer, i connexions amb les futures estacions intermodals de passatgers (antiga N-II) i de mercaderies (sobre el nou tram proposat de l'A-2), que han d’apropar el transport ferroviari a les àrees de més concentració de la població (Vilanova del Camí, passeig d’Igualada, Sant Maure)
• Construcció del Ferrocarril Transversal entre Cervera-Igualada-Manresa, amb desviament per a passatgers passant per l'antiga N-II.
• Nova àrea de centralitat, o nou centre de l'estructura urbana ampliada, a partir de l'estació Intermodal de passatgers (ferrocarril + "carrilet" + autobusos) al costat del nou hospital Comarcal.