LLEI 21/1992, DE 16 DE JULIOL LLEI D'INDÚSTRIA

JOAN CARLES REI DE ESPANYA

A tots els qui vegeu i entengueu aquesta Llei.

Sapigueu: Que les Corts Generals han aprovat la Llei següent i jo la sanciono.

Exposició de motius

Aquesta Llei té els objectius següents:

a) establir les normes bàsiques d'ordenació de les activitats industrials per les administracions públiques,

b) fixar els mitjans i procediments per coordinar les competències en matèria d'indústria de les administracions esmentades, i

c) regular l'actuació de l'Administració de l'Estat en relació amb el sector industrial.

Les disposicions de la Llei s'articulen en el marc delimitat pels preceptes que s'exposen de la Constitució Espanyola de 1978, (CE), en la qual no hi ha referència expressa a la indústria, però sí a l'activitat econòmica del conjunt de la qual forma part la indústria.

L'article 38 de la CE reconeix la llibertat d'empresa en el marc de l'economia de mercat, i obliga els poders públics a garantir i protegir l'exercici de l'esmentada llibertat i la defensa de la productivitat, d'acord amb les exigències de l'economia general i, en el seu cas, de la planificació.

L'article 40.1 de la CE disposa que els poders públics promouran les condicions favorables per al progrés social i econòmic i per a una distribució de la renda regional, i personal més equitativa, en el marc d'una política d'estabilitat econòmica.

En l'article 130.1 de la CE s'estableix que els poders públics atendran a la modernització i desenvolupament de tots els sectors econòmics.

L'article 139.2 de la CE preceptua que cap autoritat no podrà adoptar mesurades que directament o indirectament obstaculitzin la llibertat de circulació i establiment de les persones i la lliure circulació de béns a tot el territori espanyol.

L'article 51.1 de la CE prescriu que els poders públics garantiran la defensa dels consumidors i usuaris, protegint-ne, mitjançant procediments eficaços, la seguretat, la salut i els legítims interessos econòmics.

L'article 45.2 de la CE ordena que els poders públics vetllaran per la utilització racional de tots els recursos naturals, a fi de protegir i millorar la qualitat de vida i defensar i restaurar el medi ambient, recolzant-se en la indispensable solidaritat col·lectiva.

Aquesta Llei constitueix la norma bàsica que sistematitza el variat elenc de disposicions de rang divers que avui regeixen en matèria d'indústria, i cobreix, alhora, les importants llacunes existents, entre altres les relatives al registre d'establiments industrials d'àmbit estatal i al règim sancionador en matèria de seguretat industrial.

També compleix la Llei la necessitat d'adaptar la regulació de l'activitat industrial a Espanya a la derivada de la nostra incorporació a la Comunitat Econòmica Europea i la constitució del mercat interior, la qual cosa implica, entre altres conseqüències, la necessitat de compatibilitzar els instruments de la política industrial amb els de la lliure competència i circulació de mercaderies. En matèria de seguretat i qualitat industrials, es té particularment en compte l'objectiu d'eliminació de barreres tècniques a través de la normalització i l'harmonització de les reglamentacions i instruments de control, així com el nou enfocament comunitari basat en la progressiva substitució de la tradicional homologació administrativa de productes per la certificació que realitzen empreses i altres entitats, amb la corresponent supervisió de les seves actuacions pels poders públics.

L'activitat industrial està regulada actualment a Espanya per la part vigent de la Llei de 24 de novembre de 1939, d'ordenació i defensa de la indústria nacional. Aquesta Llei, en gran part derogada, d’acord amb la realitat política, social i econòmica del temps en què va ser promulgada, atorgava a l'Estat facultats absolutes de control del sector industrial, mitjançant l'atorgament d'autoritzacions prèvies per a la instal·lació de qualsevol classe d'indústria.

L'evolució legislativa del dret referit a l'activitat industrial s'ha orientat per la necessitat d'anar modificant el marc esmentat de facultats absolutes que establia la Llei de 1939.

El Decret-llei 10/1959, de 21 de juliol, sobre ordenació econòmica va iniciar el procés liberalitzador. Quant al sector industrial es va plasmar el procés esmentat al Decret 157/1963, de 26 de gener, de llibertat d'instal·lació, ampliació i trasllat d'indústries, que va establir tres grups amb diferent règim: El primer, d'indústries de lliure instal·lació que només necessitaven la inscripció al Registre Industrial; el segon, d'indústries sotmeses a condicions tècniques i dimensions mínimes; i un tercer grup que seguia subjecte a autorització administrativa prèvia. El Decret 2072/1968, va alliberar determinades indústries del règim de condicions mínimes o d'autorització prèvia.

Un nou pas en l'evolució liberalitzadora va implicar el Reial decret 378/1977, de 25 de febrer, que va fer desaparèixer el grup d'indústries subjecte a condicions mínimes, establint un sistema de lliure instal·lació d'indústria i un altre d'autorització administrativa prèvia; aquest últim va experimentar un considerable augment a l'incloure-hi els sectors sotmesos a plans d'ordenació o reestructuració i d'altres per motius de consum energètic, importacions, interès preferent i tecnologia estrangera.

El règim vigent quant a instal·lació, ampliació i trasllat d'indústries està contingut al Reial decret 2135/1980, de 26 de setembre, d'alliberament industrial, que només deixa afectades a la prèvia autorització administrativa les indústries següents: a) les de mineria, hidrocarburs i producció, distribució i transport d'energia i productes energètics. b) les d'armes i explosius i indústries d'interès militar. c) les d'estupefaents o psicotròpics. d) les sotmeses a plans de reconversió industrial.

Com a últim pas liberalitzador es pot considerar el Real decret-llei 1/1986, de 14 de març, de mesures urgents administratives, financeres, fiscals i laborals, l'article 1 del qual estableix el silenci administratiu positiu per a la concessió de llicències i autoritzacions d'instal·lació, trasllat o ampliació d'empreses o centres de treball, excepte a determinades indústries (armes, explosius, interès militar, hidrocarburs, instal·lacions elèctriques, radioactives i en reconversió).

Altres aspectes de la indústria s'han regulat per lleis especials. La promoció industrial, mitjançant la Llei 152/1963, de 2 de desembre, d'indústries d'interès preferent, que permet declarar a un sector industrial o part d'ell com d'«interès preferent», o qualificar una determinada zona geogràfica com de «preferent localització», amb els corresponents beneficis. Les situacions de crisi que van afectar diversos sectors industrials van donar lloc a normes legals de mesures per a la reconversió i la reindustrialització; Reial decret-llei 9/1981, de 5 de juny; Llei 21/1982, de 9 de juny; Real decret-llei 8/1983, de 30 de novembre, i Llei 27/1984, de 26 de juliol.

Finalment s'ha de referir a les disposicions sobre seguretat, que tenen importància primordial. El Decret de 30 de novembre de 1961 aprova el reglament d'activitats molestes, insalubres nocives i perilloses. L'Ordre ministerial de 9 de març de 1971 aprova l'ordenança general de seguretat i higiene en el treball. El Reial decret 1495/1986, de 26 de maig, aprova el reglament de seguretat a les màquines. El Reial decret 886/1988, de 15 de juliol, estableix la prevenció d'accidents majors en determinades activitats industrials. Per a bon nombre d'instal·lacions i productes industrials existeixen reglaments de seguretat, desplegats en les corresponents Instruccions Tècniques Complementàries (ITC).

En el camp de la seguretat industrial, hi tenen un relleu especial les disposicions referents a normalització, homologació i certificació; el gran increment i complexitat de les mateixes, en tots els països industrialitzats, ha implicat que aquestes funcions hagin passat en gran part a ser desenvolupades per entitats col·laboradores de les administracions públiques i laboratoris privats. El Reial decret 735/1979, de 20 de febrer, disposa la normativa a complir per entitats col·laboradores en expedició de certificats de qualitat homologació i verificació. El Reial decret 2584/1981, de 18 de setembre aprova el reglament general d'actuacions al camp de la normalització i homologació. El Reial decret 1614/1985, d'1 d'agost, ordena les activitats de normalització i certificació. El Reial decret 1407/1987, de 13 de novembre, regula les entitats d'inspecció i control reglamentari en matèria de seguretat de productes, equips i instal·lacions industrials.

Queden exclosos d'aquests procediments els vehicles automòbils, els seus components i altres equips de transport lligats a la seguretat viària, on l'Administració continua sent directament responsable d'aquestes homologacions, que es beneficien del reconeixement mutu per part d'altres estats, d'acord amb convenis Internacionals de llarga tradició i forta implantació al sector.

El fonament del caràcter bàsic que es confereix a gran part de la Llei així com el de les normes de coordinació entre les administracions públiques, es troba en les disposicions de la Constitució que s'indiquen.

L'article 149. 1.13 A. de la CE confereix a l'Estat competència exclusiva sobre les bases i coordinació de la planificació general de l'activitat econòmica i, conseqüentment, en ser l'activitat industrial una part de l'activitat econòmica, l'Estat té competència per determinar les bases i la coordinació referent a tota classe d'indústries, la qual cosa inclou el règim de creació, instal·lació, ampliació, trasllat o cessació d'activitats industrials.

A més, ja que aquest aspecte es relaciona amb el principi de llibertat d'empresa en el marc de l'economia de mercat, l'article 149.1. 1a. constitueix una habilitació complementària perquè l'Estat reguli les condicions bàsiques de l'exercici de l'activitat industrial.

En l'article 149. 1.13 A. de la CE cal diferenciar dos continguts:

A) Les bases i ordenació o direcció de l'activitat econòmica, que són manifestació d'un principi més ampli: el de la unitat de l'ordre econòmic que informa el sistema de distribució de competències entre l'Estat i les Comunitats Autònomes en matèria econòmica, a fi que no es produeixin resultats disfuncionals i desintegradors de l'ordre esmentat.

Aquesta unitat de l'ordenació econòmica en tot l'àmbit de l'Estat ve exigida en la Constitució de manera directa o indirecta (així en els articles 2, 40, 128, 130, 131, 138 i 139), i la seva consecució només pot assolir-se mitjançant l'adopció de mesures de política econòmica aplicables amb caràcter general a tot el territori nacional.

Aquesta unitat haurà de garantir-se excepcionalment mitjançant certs actes d'execució quan, per la naturalesa de la matèria, resulta completament necessari per garantir la consecució de la finalitat objectiva a la qual respon la competència estatal sobre les bases, si bé, en tot cas, la fixació de les bases no han d'arribar a tal grau de desenvolupament que deixin buides de contingut les corresponents competències de les Comunitats Autònomes.

B) La coordinació de la planificació general de l'activitat econòmica, que ha de ser entesa com a la fixació de mitjans i sistemes de relació que facin possible la informació recíproca, l'homogeneïtat tècnica en determinats aspectes i l'acció conjunta de les diferents administracions públiques a l'exercici de les seves respectives competències, de manera que s'aconsegueixi la integració d'actes parcials en la globalitat del sistema.

En aquest marc, es configuren en la Llei una sèrie d'instruments i mitjans per propiciar i possibilitar la col·laboració i cooperació entre l'Estat i les Comunitats Autònomes en el camp de l'activitat industrial: Consell de Coordinació de la Seguretat Industrial, i Comissió de Registre i Informació Industrial La Llei s'estructura en cinc títols, tres disposicions addicionals, tres disposicions transitòries, una disposició derogatòria i una disposició final.

El títol I, Disposicions generals, especifica l'objecte, les finalitats, l'àmbit d'aplicació i la llibertat d'establiment.

El títol II, determina els objectius de promoció i modernització a desenvolupar per les administracions públiques, els objectius dels programes de promoció. les mesures i procediments aplicables i la creació de la Comissió per a la Competitivitat Industrial, com a òrgan consultiu, integrat per membres de reconegut prestigi de la indústria, la ciència i les administracions públiques, amb la funció de contribuir a l'avaluació i millora de la competitivitat de la indústria espanyola.

El títol III, Seguretat i qualitat industrials, constitueix el nucli de la Llei per la importància creixent d'aquesta matèria en el context internacional. Es divideix en dos capítols precedits d'un article comú de definicions i conceptes.

El capítol I, Seguretat industrial, es refereix a un sistema de disposicions obligatòries. Estableix l'objecte de la seguretat, el contingut dels reglaments, els mitjans de prova del compliment reglamentari i el control administratiu del compliment esmentat. Configura els organismes de control com a entitats, amb personalitat jurídica, que hauran de disposar de mitjans materials i humans, així com de solvència tècnica i financera, per verificar que les instal·lacions i els productes industrials compleixen les condicions de seguretat fixades als reglaments. Així mateix es regulen les entitats d'acreditació, com a institucions sense ànim de lucre en àmbit estatal, per verificar que els organismes de control compleixen les condicions i requisits tècnics exigits per al seu funcionament. Crea, finalment, el Consell de Coordinació de la Seguretat com a òrgan encarregat d'impulsar i coordinar les actuacions de les administracions públiques en aquesta matèria, integrat per un representant de cada Comunitat Autònoma i igual nombre de representants de l'Administració de l'Estat.

El capítol II, Qualitat industrial, estableix les actuacions que les administracions públiques, en col·laboració, desenvoluparan per procurar la competitivitat de la indústria espanyola; així mateix defineix els agents a través dels quines podrà instrumentar-se la qualitat industrial mitjançant un sistema de normes voluntària.

El títol IV, Registre d'Establiments Industrials i informació estadística industrial, configura el Registre d'Establiments Industrials, de caràcter administratiu i àmbit estatal, que no serà obstacle perquè les Comunitats Autònomes estableixin els seus propis registres. La seva finalitat és constituir l'instrument per al coneixement i la publicitat de l'activitat industrial, utilitzable tant per les administracions públiques com pels ciutadans i empreses, i se’n regula l’ àmbit i contingut, l'obligatorietat per part de les empreses i dels agents col·laboradors de les administracions públiques de comunicar les dades que han d'inscriure's i la coordinació de la informació administrativa. Aquest títol es completa amb la creació de la Comissió de registre i Informació Industrial, amb el caràcter d'òrgan de coordinació per a aquestes matèries, integrat per representants de l'Administració de l'Estat i de les Comunitats Autònomes.

El títol V, Infraccions i sancions, es dedica a regular les responsabilitat de totes les parts i agents que intervenen en les activitats industrials, tipifica les infraccions i estableix el corresponent règim sancionador, els subjectes responsables i les competències sancionadores.

La Disposició addicional primera canvia la denominació del Registre de la Propietat Industrial per la d'Oficina Espanyola de Patents i Marques, i dóna nova redacció a determinats articles de la Llei que va crear l'organisme i de la Llei de patents, per adaptar aquests preceptes a les necessitats actuals.

La Disposició addicional segona adapta el que s'ha disposat en determinats preceptes de la Llei 21/1974, sobre investigació i explotació d'hidrocarburs, a les exigències derivades de la pertinença d'Espanya a la Comunitat Econòmica Europea.

La Disposició addicional tercera estableix la coordinació de les competències dels ministeris d'Indústria, Comerç i Turisme, i d'Obres Públiques i Transports en matèria de seguretat i qualitat referents a telecomunicacions i construcció de vaixells.

Les disposicions transitòries contenen els preceptes necessaris per mantenir la vigència temporal d'entitats i de disposicions referents a determinades matèries regulades en la Llei.

La Disposició derogatòria i la Disposició final inclouen la legislació que deixa de tenir vigència i els articles de la Llei als quals es dóna caràcter de norma bàsica.

 

TÍTOL I

DISPOSICIONS GENERALS

Article 1. Objecte.

Aquesta Llei té per objecte establir les bases d'ordenació del sector industrial, així com els criteris de coordinació entre les administracions públiques, de conformitat amb el que s'ha disposat en l'article 149.1.1.d i 13. a de la Constitució Espanyola.

 

 

 

Article 2. Finalitats

L'objecte expressat en l'article anterior es concretarà en la consecució de les finalitats següents:

1. Garantia i protecció de l'exercici de la llibertat d'empresa industrial.

2. Modernització, promoció industrial i tecnològica, innovació i millora de la competitivitat.

3. Seguretat i qualitat industrials.

4. Responsabilitat industrial.

Així mateix, és finalitat de la present Llei contribuir a compatibilizar l'activitat industrial amb la protecció del medi ambient.

Article 3. Àmbit d'aplicació i competències.

1. Es consideren indústries, als efectes de la present Llei, les activitats dirigides a l'obtenció, reparació, manteniment, transformació o reutilització de productes industrials, l'envasat i embalatge, així com l'aprofitament, recuperació i eliminació de residus o subproductes, qualssevol que sigui la naturalesa dels recursos i processos tècnics utilitzats.

2. Així mateix, estaran inclosos en l'àmbit d'aplicació d'aquesta Llei els serveis d'enginyeria, disseny, consultoria tecnològica i assistència tècnica directament relacionats amb les activitats industrials.

3. Les disposicions sobre seguretat industrial seran d'aplicació, en tot cas, a les instal·lacions, equips, activitats, processos i productes industrials que utilitzin o incorporin elements, mecanismes o tècniques susceptibles de produir els danys que es refereix l'article 9.

4. Es regiran per la present Llei, en el que no s'ha previst en la seva legislació específica:

a) Les activitats de generació, distribució i subministrament de l'energia i productes energètics.

b) Les activitats d'investigació, aprofitament i benefici dels jaciments minerals i altres recursos geològics qualssevol que fossin el seu origen i estat físic.

c) Les instal·lacions nuclears i radioactives.

d) Les indústries de fabricació d'armes i explosius i aquelles que es declarin d'interès per a la defensa nacional.

e) Les indústries alimentàries, agràries, pecuàries, forestals i pesqueres.

f) Les activitats industrials relacionades amb el transport i les telecomunicacions.

g) Les activitats industrials relatives al medicament i la sanitat.

h) Les activitats industrials relatives al foment de la cultura.

i) Les activitats turístiques.

5. En a l'àmbit de competències de l'Administració de l'Estat, correspon al Ministeri d'Indústria, Comerç i Turisme la proposta i execució de la política del Govern en relació amb les actuacions a les quals es refereix la present Llei, no atribuïdes específicament a altres departaments ministerials per la legislació vigent.

6. El Ministeri d'Indústria, Comerç i Turisme serà consultat preceptivament, per part d'altres òrgans de l'Administració de l'Estat, en les matèries següents:

a) Plans i programes de promoció, qualitat i seguretat industrials.

b) Plans i programes que impliquin la contractació de productes o serveis industrials que incideixin significativament sobre el volum total de la demanda o sobre el desenvolupament industrial o tecnològic en els termes que reglamentàriament s'estableixi.

c) Valoració, per l'autoritat laboral, de la concurrència de raons tecnològiques, econòmiques, organitzatives o productives en expedients de regulació d’ocupació o de modificació de les condicions de treball, relacionats amb l'aplicació de les mesures laborals específiques a les quals es refereix l'article 6, apartat 1.

7. Les consultes previstes a l'apartat 6, paràgrafs a) i b) del present article no seran necessàries quan es tracti d'òrgans en els quals el Ministeri d'Indústria, Comerç i Turisme participi en la formulació dels corresponents plans i programes.

Article 4. Llibertat d'establiment.

1. Es reconeix la llibertat d'establiment per a la instal·lació, ampliació i trasllat de les activitats industrials.

2. No obstant això, es requerirà autorització administrativa prèvia de l'Administració competent per a la instal·lació, ampliació i trasllat d'indústries en els supòsits següents:

a) Quan així ho estableixi una Llei per raons d'interès públic.

b) Quan s'estableixi reglamentàriament per al compliment d'obligacions de l'Estat derivades de tractats i convenis Internacionals.

 

 

 

TÍTOL II

PROMOCIÓ, MODERNITZACIÓ I COMPETITIVITAT INDUSTRIAL

Article 5. Programes de promoció industrial.

1. L'Administració de l'Estat adoptarà programes per afavorir l'expansió, el desenvolupament, la modernització i competitivitat de l'activitat industrial, millorar el nivell tecnològic de les empreses i potenciar els serveis i l'adequat finançament a la indústria, amb especial atenció a les empreses de petita i mitjana dimensió.

2. En l'adopció i execució dels programes que s'assenyalen en el punt següent, es tindrà especialment en compte la necessitat de promoure un desenvolupament harmònic del conjunt del país i de reforçar la seva cohesió econòmica i social, afavorint el desenvolupament de les regions de baix nivell de vida, en les quals hi hagi una greu situació de desocupació o resultin greument afectades pel declivi industrial o demogràfic.

3. Els programes de promoció i modernització s'executaran per part de l'Administració d'Estat i les Comunitats Autònomes en l'àmbit de les seves competències i perseguiran fonamentalment els objectius següents.

a) El foment de competitivitat de les empreses industrials, mitjançant la millora de l'eficàcia i flexibilitat dels processos de producció, distribució i comercialització, dels sistemes d'organització i gestió, de la formació, de la qualitat industrial i de la innovació de productes i de processos.

b) El foment de la innovació i del desenvolupament de tecnologies pròpies, incorporació de tecnologies avançades, generació d'infraestructures tecnològiques d'utilització col·lectiva i protecció de la tecnologia a través d'instruments de la propietat industrial, així com del disseny i d'altres intangibles associats a les activitats industrials.

c) La millora de la qualificació professional, tècnica i empresarial dels recursos humans, que permeti la ràpida adaptació de les empreses als canvis tecnològics, organitzatius i gerencials.

d) L'adaptació estructural de les empreses i sectors industrials a les exigències del mercat i la projecció internacional de les mateixes, fomentant per a això les inversions adequades.

e) La compatibilitat i adaptació de les activitats industrials amb les exigències mediambientals i de seguretat, potenciant les corresponents mesures preventives, protectores i correctores, així com el desenvolupament i incorporació de les tecnologies adequades.

f) La introducció de mesures que possibilitin l'estalvi i l'eficiència energètica, així com el reciclatge i reutilització dels residus industrials.

g) El foment de la difusió de la informació agregada industrial i empresarial, així com de la informació de les tecnologies disponibles continguda als instruments de propietat industrial, per al seu millor coneixement entre les empreses.

h) El foment de la cooperació interempresarial especialment entre les petites i mitjanes empreses per a la posada en comú, la utilització compartida o la demanda conjunta de serveis i la potenciació d'associacions i altres entitats de caràcter empresarial, que tinguin com a objectiu, la modernització i internacionalització de les indústries mitjançant la prestació de serveis vinculats al desenvolupament d'activitats industrials.

4. En la instrumentació dels programes de promoció i modernització industrials, es considerarà de forma integrada, el conjunt del procés de producció, ús o consum i rebuig de cada bé industrial.

Article 6. Mesures aplicables i procediment.

1. Els programes als quals es refereix l'article anterior, que se sotmetran, en tot cas, a la normativa nacional i comunitària sobre la defensa de la competència, podran instrumentar-se a través de la concessió d'ajuts i incentius públics i l'adopció de les mesures laborals i de seguretat social específiques que reglamentàriament es determinin, sotmetent-se als límits i condicions establerts pel dret comunitari.

2. Els programes o mesures que no requereixin, per la seva naturalesa, l'aprovació pel Consell de Ministres seran sotmesos en tot cas a la Comissió Delegada del Govern per a Assumptes Econòmics quan concorri alguna de les característiques següents:

a) Que tinguin caràcter plurianual i requereixin la provisió de dotacions pressupostàries de tal caràcter.

b) Que per al desenvolupament dels programes esmentats i mesures es requereixi la participació de diferents òrgans de l'Administració de l'Estat. L'aprovació de plans i programes que incloguin mesures laborals i de seguretat social específiques requerirà la proposta conjunta del departament competent i del de Treball i Seguretat Social.

c) Que així ho requereixi la millor coordinació de la política econòmica i l'interès general.

3. Els programes relacionats amb la investigació i el desenvolupament tecnològic es coordinaran amb el Pla nacional d'investigació científica i desenvolupament tecnològic i amb plans anàlegs desenvolupats per diferents departaments o administracions.

4. Els programes que continguin entre els seus objectius els de compatibilitat de les activitats industrials per les exigències mediambientals, es coordinaran amb les administracions competents en aquesta matèria.

5. Sense perjudici de les disposicions contingudes en la Llei general pressupostària, en la normativa reguladora dels programes de promoció i modernització industrials es podrà establir l'obligació de reintegrar els ajuts o subvencions públiques en els supòsits de liquidació, trasllat venda o canvi de titularitat de l'empresa beneficiària, així com en aquells casos en els quals s'hagin assolit els objectius previstos i quedi assegurada l'estabilitat financera.

6. Sense perjudici del que s'ha disposat en l'article 4, els programes d'actuació industrial podran establir, en cas que es concedeixin ajuts, el compromís del beneficiari de no traslladar o limitar l'activitat en els terminis que els esmentats programes estableixin, llevat d'autorització administrativa prèvia.

Article 7. Comissió per a la Competitivitat Industrial.

1. Per tal de dur a terme una avaluació permanent sobre la competitivitat de la indústria espanyola i de contribuir al disseny de mesures i actuacions orientades a la millora de la mateixa, es crea la Comissió per a la Competitivitat Industrial, com a òrgan consultiu adscrit al Ministeri d'Indústria, Comerç i Turisme.

2. La Comissió estarà presidida pel titular del departament o persona en qui delegui i composta per membres de reconegut prestigi procedents del sector industrial, la ciència i les administracions públiques. El 25 per 100 dels seus membres seran designats d'entre els proposats per les Comunitats Autònomes. Reglamentàriament s'establirà la seva composició i normes de funcionament.

 

TÍTOL III

SEGURETAT I QUALITAT INDUSTRIALS

Article 8. Conceptes.

Als efectes del present títol es considera:

1. Producte industrial: Qualsevol manufactura o producte transformat o semitransformat de caràcter moble encara que estigui incorporat a un altre bé moble o a un immoble, i tota la part que el constitueixi, com matèries primeres, substàncies, components i productes semiacabats.

2. Instal·lació industrial: Conjunt d'aparells, equips, elements i components associats a les activitats definides en l'article 3.1 d'aquesta Llei.

3. Norma: L'especificació tècnica d'aplicació repetitiva o continuada l'observança de la qual no és obligatòria, establerta amb participació de totes les parts interessades, que aprova un organisme reconegut, a escala nacional o internacional, per la seva activitat normativa.

4. Reglament tècnic: L'especificació tècnica relativa a productes, processos o instal·lacions industrials, establerta amb caràcter obligatori a través d'una disposició, per a la seva fabricació, comercialització o utilització.

5. Normalització: L'activitat per la qual s'unifiquen criteris respecte a determinades matèries i es possibilita la utilització d'un llenguatge comú en un camp d'activitat concret.

6. Certificació: L'activitat que permet d'establir la conformitat d'una determinada empresa, producte, procés o servei amb els requisits definits en normes o especificacions tècniques.

7. Homologació: Certificació per part d'una administració pública que el prototip d'un producte compleix els requisits tècnics reglamentaris .

8. Assaig: Operació consistent en l'examen o comprovació, amb els equips adequats, d'una o més propietats d'un producte, procés o servei d'acord amb un procediment especificat.

9.Inspecció: L'activitat per la qual s'examinen dissenys, productes, instal·lacions, processos productius i serveis per verificar el compliment dels requisits que li siguin d'aplicació.

10. Organismes de control: Són entitats que realitzen en l'àmbit reglamentari, en matèria de seguretat industrial, activitats de certificació, assaig, inspecció o auditoria.

11. Acreditació: Reconeixement formal de la competència tècnica d'una entitat per certificar, inspeccionar o auditar la qualitat, o un laboratori d'assaig o de calibratge industrial.

12. Qualitat: Conjunt de propietats i característiques d'un producte o servei que li confereixen la seva aptitud per satisfer unes necessitats expressades o implícites.

13. Sistema de qualitat: Conjunt de l'estructura, responsabilitats, activitats, recursos i procediments de l'organització d'una empresa, que aquesta estableix per dur a terme la gestió de la seva qualitat.

14. Auditoria de la qualitat: Examen sistemàtic i independent de l'eficàcia del sistema de qualitat o d'alguna de les seves parts.

15. Calibratge: Conjunt d'operacions que tenen per objecte establir la relació que hi ha, en condicions especificades, entre els valors indicats per un instrument de mesura o els valors representats per una mesura material i els valors coneguts corresponents d'un mesurant.

 

TÍTOL III

Capítol I

Seguretat Industrial

Article 9. Objecte de la seguretat.

1. La seguretat industrial té per objecte la prevenció i limitació de riscos, així com la protecció contra accidents i sinistres capaços de produir danys o perjudicis a les persones, flora, fauna, béns o al medi ambient, derivats de l'activitat industrial o de la utilització, funcionament i manteniment de les instal·lacions o equips i de la producció, ús o consum, emmagatzemament o rebuig dels productes industrials.

2. Les activitats de prevenció i protecció tindran com a finalitat limitar les causes que originin els riscos, així com establir els controls que permetin detectar o contribuir a evitar aquelles circumstàncies que poguessin donar lloc a l'aparició de riscos i mitigar les conseqüències de possibles accidents.

3. Tindran la consideració de riscos relacionats amb la seguretat industrial, els que puguin produir lesions o dany a persones, flora, fauna, béns o al medi ambient, i en particular els incendis, explosions i altres fets susceptibles de produir cremades, intoxicacions, enverinament o asfíxia, electrocució, riscos de contaminació produïda per instal·lacions industrials, pertorbacions electromagnètiques o acústiques i radiació, així com qualsevol altre que pogués preveure's en la normativa internacional aplicable sobre seguretat.

4. Les activitats relacionades amb la seguretat i higiene en el treball es regiran pel que s'ha disposat en la seva normativa específica.

Article 10. Prevenció i limitació de riscos.

1. Les instal·lacions, equips, activitats i productes industrials, així com la seva utilització i funcionament hauran d'ajustar-se als requisits legals i reglamentaris de seguretat.

2. En els supòsits en els quals, a través de la corresponent inspecció, s'apreciessin defectes o deficiències que impliquin un risc greu i imminent de danys a les persones, flora, fauna, béns o al medi ambient, l'Administració competent podrà acordar la paralització temporal de l'activitat, total o parcial, i requerirà els responsables perquè corregeixin les deficiències o ajustin el seu funcionament a les normes reguladores, sense perjudici de les sancions que poguessin imposar-se per la infracció comesa i de les mesures previstes en la legislació laboral.

3. Les administracions públiques, en l'àmbit de les seves respectives competències, podran acordar la retirada dels productes industrials que no compleixin les condicions reglamentàries, disposant que es corregeixin els defectes en un termini determinat. Si això no fos possible i d'acord amb la gravetat dels riscos, es podrà determinar la seva destrucció sense dret a indemnització, sense perjudici de les sancions que siguin procedents.

Article 11. Instal·lacions i activitats perilloses i contaminants.

Les instal·lacions industrials d'alt risc potencial, contaminants o nocives per a les persones, flora, fauna, béns i medi ambient que reglamentàriament es determinen hauran d'adequar la seva activitat i la prevenció dels riscos al que estableixin els corresponents plans de seguretat que hauran de sotmetre's a l'aprovació i revisió periòdica de l'Administració competent. En el supòsit de zones de densitat industrial elevada, els plans hauran de considerar el conjunt de les indústries, les seves instal·lacions i processos productius.

Article 12. Reglaments de Seguretat.

  1. Els Reglaments de Seguretat establiran:

  1. Les instal·lacions, activitats, equips o productes que hi estan subjectes.

b) Les condicions tècniques o requisits de seguretat que segons el seu objecte han de reunir les instal·lacions, els equips, els processos, els productes industrials i la seva utilització, així com els procediments tècnics d'avaluació de la seva conformitat amb les esmentades condicions o requisits.

c) Les mesures que els titulars hagin d'adoptar per a la prevenció, limitació i cobertura dels riscos derivats de l'activitat de les instal·lacions o de la utilització dels productes; incloent-hi, en el seu cas, estudis d'impacte ambiental.

d) Les condicions d'equipament, els mitjans i capacitat tècnica i, en el seu cas, les autoritzacions exigides a les persones i empreses que intervinguin en el projecte, direcció d'obra, execució, muntatge, conservació i manteniment d'instal·lacions i productes industrials.

2. Les instal·lacions, equips i productes industrials hauran d'estar construïts o fabricats d'acord amb el que prevegi la reglamentació corresponent que podrà establir l'obligació de comprovar el seu funcionament i estat de conservació o manteniment mitjançant inspeccions periòdiques.

3. Els reglaments de seguretat podran condicionar el funcionament de determinades instal·lacions i la utilització de determinats productes al fet que s'acrediti el compliment de les normes reglamentàries, en els termes que s’hi estableixin.

4. Els reglaments podran disposar, com a requisit de la fabricació d'un producte o de la seva comercialització, la prèvia homologació del seu prototip, així com les excepcions de caràcter temporal al requisit esmentat.

5. Els reglaments de seguretat industrial d'àmbit estatal s'aprovaran pel Govern de la nació, sense perjudici que les Comunitats Autònomes, amb competència legislativa sobre indústria, puguin introduir requisits addicionals sobre les mateixes matèries quan es tracti d'instal·lacions ragudes al seu territori.

Article 13. Compliment reglamentari.

1. El compliment de les exigències reglamentàries en matèria de seguretat industrial, sense perjudici del control per l'administració pública a la qual es refereix l'article següent, es provarà per algun dels mitjans següents, d'acord amb el que estableixin els reglaments que resultin aplicables:

a) Declaració del titular de les instal·lacions i en el seu cas del fabricant, el seu representant, distribuïdor o importador del producte.

b) Certificació o acta de l'organisme de control, instal·lador o conservador autoritzats o tècnic facultatiu competent.

c) Qualsevol altre mitjà de comprovació previst en el dret comunitari i que no es trobi comprès als apartats anteriors.

2. La prova a què es refereix el número anterior podrà servir de base per a les actuacions de l'administració competent previstes als corresponents reglaments.

3. Les autoritzacions concedides per l'autoritat competent en matèria d'indústria a persones i empreses que intervinguin en el projecte, execució, muntatge, conservació i manteniment d'instal·lacions industrials tindran àmbit estatal.

4. Les homologacions de vehicles, components, parts integrants, peces i sistemes que afectin al trànsit i circulació corresponen a l'Administració de l'Estat, que podrà designar per a la realització dels assajos a laboratoris que compleixin les normes que es dictin per part de la Comunitat Europea.

Article 14. Control administratiu.

1. Les administracions públiques competents podran comprovar en qualsevol moment per si mateixes, tot comptant amb els mitjans i requisits reglamentàriament exigits, o a través d'organismes de control, el compliment de les disposicions i requisits de seguretat, d'ofici o a instància de part interessada, en casos de risc significatiu per a les persones, animals, béns o medi ambient.

2. Sense perjudici de les actuacions d'inspecció i control que les Comunitats Autònomes competents en la matèria desenvolupin en el seu àmbit territorial, el Ministeri d'Indústria, Comerç i Turisme podrà promoure, en col·laboració amb les respectives Comunitats Autònomes, plans i campanyes, de caràcter nacional, de comprovació, mitjançant mostreig, de les condicions de seguretat dels productes industrials, corresponent a l'administració competent en matèria d'indústria l'execució dels mateixos al seu territori.

Article 15. Organismes de control.

1. Els organismes de control seran entitats públiques o privades, amb personalitat jurídica, que hauran de disposar dels mitjans materials i humans, així com de la solvència tècnica i financera i imparcialitat necessàries per realitzar la seva comesa, i hauran de complir les disposicions tècniques que es dictin amb caràcter estatal a fi del seu reconeixement en l'àmbit de la Comunitat Europea.

2. La valoració tècnica del compliment dels aspectes esmentats en el número anterior es realitzarà per part d'una entitat acreditadora, sense perjudici de la competència administrativa per comprovar el compliment dels requisits esmentats.

3. L'autorització dels organismes de control correspon a l'Administració competent en matèria d'indústria del territori on els organismes iniciïn la seva activitat o raguin les seves instal·lacions.

4. Les autoritzacions atorgades als organismes de control tindran validesa per a tot l'àmbit de l'Estat.

Els organismes de control que vagin a actuar al territori d'una Comunitat Autònoma diferent de la que els va autoritzar hauran de notificar-ho a l'Administració competent en matèria d'indústria d'aquest territori, i podran iniciar la seva activitat a partir de la notificació esmentada. S'entendrà que no hi ha oposició a l'actuació de l'organisme en l'àmbit de la Comunitat Autònoma si no s'hagués manifestat l'oposició esmentada, mitjançant resolució motivada, en el termini que l'efecte estableixi i, en el seu defecte, en el termini de tres mesos.

5. Els organismes de control restaran obligats, com a requisit previ a l'efectivitat de l'autorització, a subscriure pòlisses d'assegurança que cobreixin riscos de la seva responsabilitat en la quantia que s'estableixi, sense que la aquesta limiti la responsabilitat esmentada.

6. Els organismes de control comunicaran les dades necessàries per a la seva inscripció al Registre d'Establiments Industrials regulat en el títol IV d'aquesta llei.

Article 16. Funcionament dels organismes de control.

1. La verificació, per part dels organismes de control autoritzats, del compliment de les condicions de seguretat s'efectuarà mitjançant qualsevol dels procediments d'avaluació de la conformitat reglamentàriament establerts, acords, en el seu cas, amb la normativa comunitària.

2. Quan de l'informe o certificació d'un organisme de control no resulti acreditat el compliment de les exigències reglamentàries, la persona interessada podrà manifestar la seva disconformitat davant l'organisme de control i, en cas de desacord, davant l'administració competent. L'Administració requerirà de l'organisme els antecedents i practicarà les comprovacions que corresponguin, donarà audiència a l'interessat en la forma prevista en la Llei de procediment administratiu, i resoldrà en el termini que a l'efecte estableixi i, en el seu defecte, en el termini de tres mesos, si és o no correcte el control realitzat per l'organisme. Mentre no existeixi una revocació de la certificació negativa per part de l'Administració, la persona interessada no podrà sol·licitar el mateix control d'un altre organisme autoritzat.

3. L'actuació dels organismes de control s'adequarà a la naturalesa de l'activitat que constitueixi el seu objecte i respondrà davant l'administració competent en l'àmbit territorial on desenvolupin la seva actuació, a la qual correspondrà d'imposar, en el seu cas, les sancions per infraccions de l'organisme, i ho comunicarà a l'administració que l'hagi autoritzat per si escaigués suspendre o revocar l'autorització.

4. Els titulars o responsables d’activitats i instal·lacions subjectes a inspecció i control per seguretat industrial estan obligats a permetre l’accés a les instal·lacions als experts dels organismes de control, i els facilitaran la informació i documentació necessàries per complir amb la seva tasca segons el procediment reglamentàriament establert.

5. Els organismes de control hauran de facilitar, a l'administració autonòmica del territori on actuïn i a l'Administració de l'Estat als efectes de la seva competència, la informació sobre les seves activitats que reglamentàriament es determini. També s'establirà reglamentàriament la informació que han de comunicar-se mútuament sobre les seves actuacions en matèria de seguretat industrial les administracions de l'Estat i de les Comunitats Autònomes.

Article 17. Entitats d'acreditació.

1. Les entitats d'acreditació, que operin en l'àmbit de la seguretat desenvolupant l'activitat descrita en l'article 8, apartat 11, són institucions sense ànim de lucre, que es constitueixen a fi de verificar en l'àmbit estatal el compliment de les condicions i requisits tècnics exigits per al funcionament dels organismes de control.

2. Aquestes entitats hauran d'estar constituïdes i operar de manera que es garanteixi la imparcialitat i competència tècnica de les seves intervencions. Als seus òrgans de govern hi hauran d'estar representats, de forma equilibrada, tant les administracions com les parts interessades en el procés d'acreditació.

3. Les condicions i requisits per a la constitució d'entitats d’acreditació es fixaran reglamentàriament, i s’ajustaran al que s'ha establert en les normes de la Comunitat Econòmica Europea.

4. Únicament podran actuar en l'àmbit de la seguretat industrial aquelles entitats d’acreditació que hagin estat informades positivament pel Consell de Coordinació de la Seguretat Industrial, per una majoria de tres cinquenes parts dels seus membres.

5. Les entitats d’acreditació s'inscriuran al Registre establert en el títol IV d'aquesta Llei; la inscripció esmentada serà requisit previ per iniciar la seva activitat.

Article 18. Consell de Coordinació de la Seguretat Industrial.

1. Per impulsar i coordinar els criteris i actuacions de les administracions públiques en matèria de seguretat industrial es crea el Consell de Coordinació de la Seguretat Industrial.

2. El Consell de Coordinació de la Seguretat Industrial, adscrit al Ministeri d'Indústria, Comerç i Turisme, estarà presidit pel ministre d'Indústria, Comerç i Turisme, o persona en qui delegui, i estarà integrat per un representant de cada Comunitat Autònoma i igual nombre de representants de l'Administració de l'Estat. El secretari del Consell de Coordinació de la Seguretat Industrial serà designat pel ministre d'Indústria, Comerç i Turisme i tindrà veu però no dret a vot en els acords que adopti el Consell.

3. La composició i normes de funcionament del Consell de Coordinació de la Seguretat Industrial s'establiran reglamentàriament a proposta del ministre d'Indústria, Comerç i Turisme, i es podrà regular l'existència d'una Comissió Permanent amb competències delegades del Consell, així com els comitès que s'estimin convenients, en especial, per col·laborar en les tasques reglamentàries i coordinar les actuacions en matèria d'organismes de control.

4. Són funcions específiques del Consell:

a) Informar dels Estatuts de les entitats d'acreditació, així com el compliment de les condicions i requisits d’aquestes entitats.

b) Promoure l'adaptació de les actuacions en matèria de Seguretat Industrial a les decisions, recomanacions i orientacions de la Comunitat Europea.

c) Informar sobre els plans de seguretat industrial i en particular sobre els plans i campanyes nacionals de control de productes industrials que el Ministeri d'Indústria, Comerç i Turisme li remeti. Informar preceptivament els projectes de reglamentacions d'àmbit estatal.

d) Impulsar la realització d'estudis i informes en matèria de seguretat industrial.

e) Promoure la creació de bases de dades i informació, en els termes que estableixin els respectius reglaments, així com l'elaboració d'estadístiques que permetin a les administracions públiques i sectors interessats el coneixement de la situació en matèria de seguretat industrial referida al conjunt nacional.

f) Propiciar la coordinació de les actuacions entre les matèries de seguretat i qualitat industrials.

 

 

 

TÍTOL III

Capítol II Qualitat Industrial

Article 19. Infraestructura de la qualitat.

1. La consecució de les finalitats en matèria de qualitat enumerades en l'article següent podrà instrumentar-se a través dels agents següents:

a) organismes de normalització, amb la comesa de desenvolupar les activitats relacionades amb l'elaboració de les normes.

b) Entitats d'acreditació, amb la comesa d'operar en l'àmbit de la qualitat industrial desenvolupant l'activitat descrita en l'article 8, apartat 11.

c) Entitats de certificació, amb la comesa d'establir conformitat d'una determinada empresa, producte, procés o servei als requisits definits en normes o especificacions tècniques.

d) Laboratoris d'assaig, amb la comesa de dur a terme la comprovació que els productes industrials compleixin amb les normes d'especificacions tècniques que els siguin d'aplicació.

e) Entitats auditores i d'inspecció, amb la comesa de determinar si les activitats i els resultats relatius a la qualitat satisfan els requisits prèviament establerts, i si aquests requisits es duen a terme efectivament i són aptes per assolir els objectius.

f) Laboratoris de calibratge industrial, amb la comesa de facilitar traçabilitat i uniformitat dels resultats de mesura.

2. Els agents anteriors, quan actuen en l'àmbit de la qualitat industrial, i per tant voluntari, no estaran sotmesos al règim que regeix en l'àmbit de la seguretat, però hauran d'estar constituïts i operar de manera que es garanteixi la imparcialitat i competència tècnica de les seves intervencions.

3. Les condicions i requisits per a la constitució d'aquestes entitats s'ajustaran al que s'ha establert en les normes que emanin de la Comunitat Europea per aconseguir-ne l’equiparació amb altres entitats i organismes similars.

4. Als òrgans de govern de les entitats enumerades en els paràgrafs a) i b) de l'apartat 1, hi hauran d'estar representats de forma equilibrada aquells interessos industrials i socials que poguessin veure's afectats per les seves activitats.

 

 

Article 20. Promoció de la qualitat industrial.

L'Administració de l'Estat, en col·laboració amb les Comunitats Autònomes, per promoure i potenciar la competitivitat de la indústria espanyola i d'acord amb les orientacions donades per la Comissió per a la Competitivitat Industrial, fomentarà en matèria de qualitat industrial:

1. L'existència d'organismes de normalització d'àmbit nacional.

2. La coordinació i participació de tots els sectors i interessos de l'activitat econòmica i social en la normalització, així com a la seva difusió, i en la certificació de conformitat a normes.

3. La col·laboració i coordinació de les activitats de normalització amb les actuacions que es desenvolupin sobre matèria en l'àmbit comunitari afavorint així la participació espanyola en els organismes supranacionals.

4. L'existència d'entitats d'acreditació, certificació, inspecció i assaig amb capacitat tècnica demostrada perquè puguin ser reconegudes a escala comunitària i internacional.

5. La promoció de la implantació i millora dels sistemes de gestió de la qualitat a les empreses.

6. L'adquisició per part de les administracions públiques de productes normalitzats.

TÍTOL IV

REGISTRE D’ESTABLIMENTS INDUSTRIALS I INFORMACIÓ

ESTADÍSTICA INDUSTRIAL

Article 21. Registre d'Establiments Industrials. Finalitats.

1. Es crea el Registre d'Establiments Industrials, organisme administratiu d'àmbit estatal, adscrit al Ministeri d'Indústria, Comerç i Turisme, que tindrà les finalitats següents:

a) Disposar de la informació bàsica sobre les activitats industrials i la seva distribució territorial, necessària per a l'exercici de les competències atribuïdes a les administracions públiques en matèria econòmica i industrial.

b) Disposar, així mateix, de la informació relativa a les entitats d'acreditació, organismes de control, laboratoris i altres agents autoritzats per col·laborar amb les administracions públiques, en matèria de seguretat i qualitat industrials.

c) Constituir l'instrument per a la publicitat de la informació sobre l'activitat industrial, com un servei als ciutadans i, particularment, al sector empresarial.

d) Subministrar als serveis competents de l'Administració de l'Estat les dades necessàries per a l'elaboració dels directoris de les estadístiques industrials per a finalitats estatals a les quals es refereixen els articles 26, g), i 33, i), de la Llei 12/1989, de la funció estadística pública.

2. La creació del Registre d'Establiments Industrials d'àmbit estatal s'entendrà sense perjudici de les competències de les Comunitats Autònomes per establir registres industrials als seus respectius territoris.

Article 22. Àmbit i contingut.

1. El Registre d'Establiments Industrials comprendrà les activitats i instal·lacions a les quals es refereix l'article 3 de la present Llei, a excepció de les compreses al seu apartat 4, i), i hi hauran de constar com a mínim les dades següents:

a) Relatives a l'empresa: número d'identificació, raó social o denominació i domicili.

b) Relatives a l'establiment: número d'identificació, denominació o rètol, dades de localització, activitat econòmica principal, enumeració de productes utilitzats i acabats i indicadors de dimensió.

2. Així mateix, el Registre contindrà les dades anàlogues a les indicades en el punt anterior referides als agents enumerats a l'apartat 1, paràgraf b), de l'article 21. 3. Totes les dades anteriorment expressades, excepte les referides a les empreses i activitats citades en l'article 3, apartat 4, paràgraf d), tindran caràcter públic, d'acord amb els procediments d'accés i difusió que reglamentàriament es determinin.

4. A més de les dades bàsiques referides a l'apartat 1, les administracions públiques podran demanar de les empreses i dels agents col·laboradors en matèria de seguretat i qualitat industrials les dades complementàries que resultin necessàries per a l'exercici de les seves competències, tenint en compte els criteris de col·laboració entre administracions i minimització de costos per a les empreses, així com les normes d'obligatorietat aplicables. Les dades esmentades també seran incorporades al Registre.

Article 23. Comunicació de dades per les empreses i els agents col·laboradors de les administracions públiques.

1. A efectes del que es disposa en l'article anterior, els titulars de les empreses restaran obligats a comunicar a l'Administració competent en matèria d'indústria, al territori o territoris en els quals exerceixin la seva activitat, les dades bàsiques relacionades a l'apartat 1 de l' article esmentat i els complementaris, l'obligatorietat dels quals s'estableixi reglamentàriament, així com les variacions que s’hi produeixin i, en el seu cas, el cessament de l'activitat. De la mateixa forma, els agents col·laboradors de les administracions públiques en matèria de seguretat i qualitat industrials estaran obligats a comunicar totes les variacions de les dades que els afectin incorporades al Registre.

2. El compliment de l'obligació expressada a l'apartat anterior serà requisit previ imprescindible perquè les empreses puguin acollir-se als beneficis derivats dels programes de modernització i promoció regulats en aquesta Llei.

Article 24. Trasllat d'informació al Registre d'Establiments Industrials.

Les Comunitats Autònomes, una vegada comprovades les dades a què es refereixen els articles precedents i realitzada la inscripció corresponent, en donaran trasllat immediat al Ministeri d'Indústria, Comerç i Turisme, a efectes de centralització al Registre d'Establiments Industrials d'àmbit estatal.

Article 25. Coordinació d'informació.

Es coordinarà la informació relativa a les empreses i establiments industrials existent als diferents departaments ministerials, a fi d'assolir la major eficàcia administrativa i el millor cost, tant per a l'Administració de l'Estat com per a les empreses.

Així mateix, a les finalitats indicades es coordinarà la informació existent als registres industrials estatal i autonòmics.

Article 26. Comissió de Registres i Informació Industrial.

Per dur a terme una coordinació permanent en matèria de registre i informació entre l'Administració de l'Estat i les administracions autonòmiques, es crea la Comissió de Registre i Informació Industrial adscrita al Ministeri d'Indústria, Comerç i Turisme i integrada per representants de l'Administració de l'Estat i de les Comunitats Autònomes.

Article 27. Desenvolupament reglamentari.

Reglamentàriament s'establirà, a proposta del Ministeri d'Indústria, Comerç i Turisme:

1. L'organització administrativa, els procediments del Registre d'Establiments Industrials, les dades complementàries de caràcter obligatori i el sistema d'accés a la informació que hi conté, així com les normes de confidencialitat aplicables en cada cas.

2. La composició i funcionament de la Comissió de Registre i Informació Industrial.

Article 28. Estadística industrial.

En el marc de la Llei 12/1989, de 9 de maig, de la funció estadística pública, el Ministeri d'Indústria, Comerç i Turisme col·laborarà amb l'Institut Nacional d'Estadística i altres serveis estadístics de l'Administració de l'Estat en la formació de directoris i estadístiques per a finalitats estatals en matèria industrial, formularà els plans estadístics sectorials previstos en l'article 33, a), de la Llei esmentada, i proposarà la inclusió en el Pla estadístic nacional d'aquelles estadístiques que consideri d'interès per a la gestió pública i empresarial.

Article 29. Sistemes d'informació.

D'acord amb l'objectiu general de cooperació interempresarial, al qual es refereix l'article 5.3, h) de la present Llei, el Ministeri d'Indústria, Comerç i Turisme promourà la creació i manteniment de sistemes d'informació de base voluntària i utilització compartida, particularment entre les empreses de petita i mitjana dimensió, així com l'accés a bases de dades comunitàries de característiques similars.

TITOL V

INFRACCIONES I SANCIONES

Article 30. Infraccions.

1. Constitueixen infraccions administratives en les matèries regulades en aquesta Llei les accions o omissions dels diferents subjectes responsables tipificades i sancionades en els articles següents, sense perjudici de les responsabilitats civils, penals o d'un altre ordre que puguin concórrer. No obstant l'anterior, i de conformitat amb el que s'ha establert en l'article 9, apartat 4, de la present Llei, quan aquestes conductes constitueixin incompliment de la normativa de seguretat, higiene i salut laborals, serà aquesta infracció la que serà objecte de sanció conforme al previst en l'esmentada normativa.

2. La comprovació de la infracció, la seva imputació i la imposició de la sanció oportuna, requeriran la prèvia instrucció del corresponent expedient.

3. Quan segons el parer de l'Administració competent les infraccions poguessin ser constitutives de delicte o falta, l'òrgan administratiu donarà trasllat al Ministeri Fiscal i s'abstindrà de prosseguir el procediment sancionador mentre l'autoritat judicial, en el seu cas, no s'hagi pronunciat. La sanció penal exclourà la imposició de sanció administrativa. Si no s'hagués estimat l'existència de delicte o falta, l'Administració podrà continuar l'expedient sancionador amb base, en el seu cas, en els fets que l'òrgan judicial competent hagi considerat provats.

4. En els mateixos termes, la instrucció de causa penal davant els Tribunals de Justícia suspendrà la tramitació de l'expedient administratiu sancionador que s'hagués incoat pels mateixos fets i, en el seu cas, l'execució dels actes administratius d'imposició de sanció. Les mesures administratives que haguessin estat adoptades per salvaguardar la salut i seguretat de les persones es mantindran fins tant l'autoritat judicial es pronunciï sobre les mateixes en el procediment corresponent.

 

Article 31. Classificació de les infraccions.

1. Són infraccions molt greus les tipificades en el punt següent com a infraccions greus, quan en resulti un dany molt greu i es derivi un perill molt greu i imminent per a les persones, la flora, la fauna, les coses o el medi ambient.

2. Són infraccions greus les següents:

a) La fabricació, importació, venda, transport, instal·lació o utilització de productes, aparells o elements subjectes a seguretat industrial sense complir les normes reglamentàries, quan comporti perill o dany greu per a les persones, flora, fauna, coses o el medi ambient.

b) La posada en funcionament d'instal·lacions estant mancat de la corresponent autorització, quan aquesta sigui preceptiva d'acord amb la corresponent disposició legal o reglamentària.

c) L'ocultació o alteració dolosa de les dades a què es refereixen els articles 22 i 23 d'aquesta Llei, així com la resistència o demora reiterada a proporcionar-les sempre que aquestes no es justifiquin degudament.

d) La resistència dels titulars d'activitats i instal·lacions industrials a permetre l'accés o facilitar la informació requerida per les administracions públiques, quan hi hagués obligació legal o reglamentària d'atendre tal petició d'accés o informació.

e) L'expedició de certificats o informes el contingut dels quals no s'ajusti a la realitat dels fets.

f) Les inspeccions, assajos o proves efectuades pels organismes de control de forma incompleta o amb resultats inexactes per una constatació insuficient dels fets o per l'aplicació deficient de normes tècniques.

g) L'acreditació d'organismes de control per part de les entitats d'acreditació quan s'efectuï sense verificar totalment les condicions i requisits tècnics exigits per al seu funcionament o mitjançant valoració inadequada.

h) L'incompliment de les prescripcions dictades per l'autoritat competent en qüestions de seguretat relacionades amb aquesta Llei i amb les normes que la desenvolupin.

i) La inadequada conservació i manteniment d'instal·lacions si d'això pot resultar-ne un perill per a les persones, la flora, la fauna, els béns o el medi ambient.

j) L'aplicació dels ajuts i subvencions públiques a finalitats diferents de les determinades a la seva concessió, així com no efectuar-ne el reintegrament quan així s'hagués establert.

3. Són infraccions lleus les següents:

a) L'incompliment de qualsevol altra prescripció reglamentària no inclosa en els apartats anteriors.

b) La no comunicació a l'administració competent de les dades referides en els articles 22 i 23 d'aquesta Llei dins dels terminis reglamentaris.

c) La falta de col·laboració amb les administracions públiques a l'exercici de les funcions reglamentàries derivades d'aquesta Llei.

 

Article 32. Prescripció.

1. El termini de prescripció de les infraccions previstes en aquesta Llei serà de cinc anys per a les molt greus, tres per a les greus i un per a les lleus, a comptar des de la seva total consumació.

El còmput del termini de prescripció s'iniciarà en la data en què s'hagués comès la infracció o, si es tracta d'una activitat continuada, en la data de la seva cessació.

2. El termini de prescripció de les sancions establertes per la Llei serà de cinc anys per a les referides a les infraccions molt greus, tres per a les greus i un per a les lleus.

Article 33. Responsables.

1. Seran subjectes responsables de les infraccions, les persones físiques o jurídiques que hi incorrin. En particular, se’n consideren responsables:

a) El propietari, director o gerent de la indústria en la qual es comprovi Ia infracció.

b) El projectista, el director d'obra, en el seu cas, i persones que participen en la instal·lació, reparació, manteniment, utilització o inspecció de les indústries, equips i aparells, quan la infracció sigui conseqüència directa de la seva intervenció.

c) Els fabricants, venedors o importadors dels productes, aparells, equips o elements que no s'ajustin a les exigències reglamentàries.

d) Els organismes, les entitats i els laboratoris especificats en aquesta Llei, respecte de les infraccions comeses en l'exercici de la seva activitat.

2. En cas d'existir més d'un subjecte responsable de la infracció, o que la infracció sigui producte de l'acumulació d'activitats degudes a diferents persones, les sancions que s'imposin tindran entre si caràcter independent.

3. Quan en aplicació de la present Llei dues o més persones resultin responsables d'una infracció i no fos possible determinar-ne el grau de participació, seran solidàriament responsables als efectes de les sancions que se’n derivin.

Article 34. Sancions.

1. Les infraccions seran sancionades en la forma següent:

a) Les infraccions lleus amb multes de fins i tot 500.000 pessetes.

b) Les infraccions greus amb multes des de 500.001 fins a 15.000.000 de pessetes.

c) Les infraccions molt greus amb multes des de 15.000.001 fins a 100.000.000 de pessetes.

S'autoritza el Govern per actualitzar l'import de les sancions imposables, d'acord amb els índexs de preus de consum de l'Institut Nacional d'Estadística.

2. Per determinar la quantia de les sancions es tindran en compte les circumstàncies següents:

a) La importància del dany o deteriorament causat.

b) El grau de participació i benefici obtingut.

c) La capacitat econòmica de l'infractor.

d) La intencionalitat a la comissió de la infracció.

e) La reincidència.

3. L'autoritat sancionadora competent podrà acordar a més, en les infraccions greus i molt greus, la pèrdua de la possibilitat d'obtenir subvencions i la prohibició per fer contractes amb les administracions públiques, durant un termini de fins i tot dos anys en les infraccions greus i fins i tot cinc anys a les molt greus.

4. Les sancions imposades per infraccions molt greus, una vegada ja siguin fermes, seran publicades en la forma que es determini reglamentàriament.

5. Sense perjudici del que s'ha disposat en l'article 30, apartat l, les accions o omissions tipificades en aquesta Llei que ho siguin també en d’altres, es qualificaran d'acord amb la que comparteix major sanció.

Article 35. Multes coercitives.

Amb independència de les multes previstes en els articles anteriors, els òrgans sancionadors, una vegada transcorreguts els terminis assenyalats en el requeriment corresponent relatiu a l'adequació d'instal·lacions, al que es disposa en les normes o a l'obtenció d'autorització per a l'execució d'activitats, podran imposar multes coercitives, conforme al que preveu l'article 107 de la Llei de procediment administratiu.

La quantia de cada una de les multes esmentades no superarà el 20 per 100 de la multa fixada per a la infracció comesa.

Article 36. Suspensió de l'activitat.

En els supòsits d'infraccions molt greus, podrà també acordar-se la suspensió de l'activitat o el tancament de l'establiment per un termini màxim de cinc anys.

L’acord referit, de suspensió de l'activitat o el tancament de l'establiment, tindrà els efectes previstos en l'article 39 de la Llei 8/1988, de 7 d'abril, sobre infraccions i sancions en l'ordre social.

Article 37. Indemnització de danys i perjudicis.

L'aplicació de les sancions previstes en aquest títol s'entendrà en independència d'altres responsabilitats legalment exigibles.

Article 38. Competències sancionadores.

1. En l'àmbit de les competències de l'Estat les infraccions molt greus seran sancionades pel Consell de Ministres, les greus pel ministre competent i les lleus per l'òrgan que reglamentàriament es disposi.

2. Quan les Comunitats Autònomes, en ús de les seves competències, exerceixin funcions sancionadores facilitaran a l'Administració de l'Estat informació sobre les actuacions esmentades. Així mateix, l'Administració de l'Estat remetrà a les corresponents Comunitats Autònomes informació referent a les seves actuacions en aquesta matèria que afectin el seu territori.

Disposició addicional primera

1. El Registre de la Propietat Industrial es denominarà en endavant Oficina Espanyola de Patents i Marques.

2. Es modifica l'article 4 de la Llei 17/1975, de 2 de maig, sobre creació de l'organisme autònom Registre de la Propietat Industrial, que quedarà redactat en els termes següents:

1. El Consell Direcció és l'òrgan suprem de govern de l'oficina, al qual correspondran les més àmplies funcions de direcció i control de gestió del mateix.

2. El ministre d'Indústria, Comerç i Turisme designarà el president del Consell de Direcció de l'Oficina Espanyola de Patents i Marques, així com els seus membres.

3. Les funcions, composició i nombre de Vocals del Consell s'establiran atenent a l'adequada representació de totes les entitats i organismes interessats.

3. Es modifica l'article 157 de la Llei ll/1986, de 20 de març, de Patents, que quedarà redactat en la forma següent:

«Per obtenir la inscripció al Registre Especial d'Agents de la Propietat Industrial, el nombre de la qual serà il·limitat, hauran de complir-se els requisits següents:

1. Ser espanyol o tenir la nacionalitat d'algun dels estats membres de les Comunitats Europees. Ser major d'edat i tenir despatx professional a Espanya.

2. No estar processat, ni haver estat condemnat per delictes dolosos, excepte si se n'hagués obtingut la rehabilitació.

3. Estar en possessió dels títols oficials de llicenciat, arquitecte o enginyer, expedits pels rectors de les universitats, o altres títols oficials que hi estiguin legalment equiparats.

4. Superar un examen d'aptitud acreditatiu dels coneixements necessaris per a l'activitat professional definida en l'article anterior, en la forma que reglamentàriament es determini.

5. Constituir fiança a disposició de l'Oficina Espanyola de Patents i Marques i concertar una assegurança de responsabilitat civil fins als límits que es determinin al Reglament.»

Disposició addicional segona

A els efectes dels articles 6, 8, 9, 20 i disposició addicional segona de la Llei 21/1974, de 27 de juny, sobre investigació i explotació d'hidrocarburs, gaudiran dels mateixos drets que les persones físiques i jurídiques espanyoles:

1. Les persones físiques amb nacionalitat de qualsevol país membre de la Comunitat Econòmica Europea.

2. Les persones jurídiques que compleixin les condicions següents:

a) Estar constituïdes d'acord amb la legislació d'un estat membre de la Comunitat Econòmica Europea o d'un país o territori d'ultramar inclosa a l'annex IV del Tractat constituït de la Comunitat, i

b) Tenir la seva seu social, la seva administració central o el seu centre d'activitat principal en un Estat membre de la Comunitat Econòmica Europea o d'un país o territori d'ultramar inclòs a l'annex IV del Tractat constituït de la Comunitat.

En els supòsits en què sigui únicament la seva seu social la que ragui en un dels estats, països o territoris al·ludits, serà necessari que la seva activitat presenti una vinculació efectiva i continuada amb l'economia de l'esmentat estat, país o territori, i s’exclou en tot cas que l'esmentada vinculació depengui de la nacionalitat, en particular dels socis, dels membres dels òrgans que gestió o de vigilància o de les persones que tinguin el capital social.

Disposició addicional tercera

En matèria de seguretat i qualitat de les xarxes i serveis de telecomunicacions, s'establiran reglamentàriament els instruments adequats per a la coordinació de les competències del Ministeri d'Indústria, Comerç i Turisme amb les atribuïdes al Ministeri d'Obres Públiques i Transports en la Llei 31/1987, de 18 de desembre, d'ordenació de les telecomunicacions. Així mateix, s'establiran els instruments de coordinació de les actuacions d'ambdós departaments en les activitats relacionades amb la seguretat i qualitat a la construcció de vaixells.

Disposició transitòria primera

Les entitats concessionàries o reconegudes per a la inspecció d'instal·lacions industrials, existents a l'entrada en vigor de la present Llei, podran continuar actuant fins a l'acabament del termini de concessió o autorització o, si aquest no existís, durant un període de cinc anys a comptar des de la data de publicació d'aquesta Llei.

Disposició transitòria segona

Fins que no es promulgui o actualitzi la legislació reguladora de les activitats compreses en l'article 3, apartat 4 d'aquesta Llei que així ho requereixin, tindrà la consideració de legislació específica de les activitats referides la normativa que les reguli a l'entrada en vigor de la present Llei.

Disposició transitòria tercera

Mentre es desenvolupi reglamentàriament el que s'ha disposat en l'article 15 d'aquesta Llei, serà d'aplicació el que s'ha establert als reials decrets 735/1979, de 20 de febrer; 2584/1981, de 18 de setembre; 1614/1985, d'1 d'agost; i 1407/1987, de 13 de novembre; així com les normes vigents que els han desenvolupat.

Disposició derogatòria única

Queden derogades la Llei de 24 de novembre de 1939, d'ordenació i defensa de la indústria, i la Llei 152/1963, de 2 de desembre, d'indústries d'interès preferent, i totes les disposicions s'oposin al que es determina en aquesta Llei.

Disposició final única

Els articles 1, 2, 3, apartats l al 3 i 4 a), b), i), g) i h); l'article 4, i els articles 9 al 18; 21 al 27; 30 al 37, i 38, apartat 2, es dicten a l'empara de l'article 149, 1, 1a. i 13a. de la Constitució. Els preceptes restants d'aquesta Llei seran d'aplicació en defecte de legislació específica dictada per les Comunitats Autònomes amb competència normativa en les matèries que hi són regulades.

Per tant, mano a tots els espanyols, particulars i autoritats, que compleixin aquesta Llei i que la facin complir.

Madrid, 16 de juliol de 1992. JOAN CARLES R.

 

El president del Govern FELIPE GONZÁLEZ MÁRQUEZ

TORNAR